Qui va ser
S. Gregorio Magno, narra d'un ermità Isaac vingut de Síria i mort a Spoleto el 550; això per explicar que era freqüent que ermitans peregrini, procedents de l'Orient, acabessin els seus dies a la Itàlia Central. Així podria haver estat per Gemino, però després de la gran veneració popular que li va ser tributada, un anònim autor, va emplenar les buidors amb un conte llegendari en part real, en part refent-se a anàlogues biografies. Aquest afirma que Gemino va néixer a Síria en la segona meitat del segle VIII, del pare pagà Milisieno i de Belliade; es va convertir al Cristianisme i després d'haver exercitat, com el pare, l'ofici de les armes, decidides de dedicar-se a Síria, a la vida ermitana, renunciant a una segura carrera en la pública administració. Com els pelegrins ermitans d'aleshores, va agafar a girar per diversos llocs, fins que es va traslladar definitivament a Itàlia. Desembarcat sobre les costes marchigiane, va viure per un cert període en la zona de Fano (en el monestir de San Paterniano); després es va endinsar a l'interior, arribant cap a Spoleto, i per fi va arribar a la umbra ‘Casventum’, a província de Terni, aquí va conduir vida ermitana i penitent, suscitant la gran admiració del poble que a ell acudia pels seus consells. Aquesta ciutat va ser després destruïda per un atac sarraí i quan va ser reconstruïda, va canviar el nom en San Gemini, en honor del sant anacoreta després triat al seu patró; anomenada també Sangemini, avui és coneguda notòriament per les seves sorgenti d'aigua mineral. En els darrers anys de la seva vida Gemino, va entrar en un monestir benedictí, va morir a Ferento, ciutadana etrusca a província de Viterbo, el 9 d'octubre de 915, així doncs centenari. És venerat a més de San Gemines, també a Narni i Viterbo, on són conservades algunes seves relíquies. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-02-06
Font: santiebeati.it