Qui va ser
Kassa-Kosice, República Eslovaca, 11 de maig de 1899 - Budapest, Hongria, 27 de desembre de 1944 Sara Salkahazi, religiosa professa de l'Institut de les Monges de l'Assistència, va néixer l'11 de maig de 1899 a Kassa-Kosice, en terra aleshores hongaresa i avui en territori eslovac, i va ser assassinada en odi a la seva obra de defensa dels jueus el 27 de desembre de 1944 a Budapest (Hongria). La rapidíssima causa de canonització sobre el seu compte, iniciada amb la nul·la osta de la Santa Seu en data 14 de desembre de 1996, ha portat en només deu anys al reconeixement del seu martiri “en odium fidei” el 28 d'abril de 2006, pas necessari per la seva beatificació sense la necessitat d'un miracle passat per la seva intercessió. La cerimònia de beatificació ha estat celebrada a Budapest el 17 de setembre de 2006.
Mentre les tropes d'assalt soviètic de l'Armada vermella en la seva travolgente ofensiva sobre el Front oriental cenyien de setge Budapest en un sagnant combat sense exclusió de cops en la temptativa d'envoltar la Wehrmacht, el 27 de desembre de 1944, en la capital hongaresa embolicada per una gèlida caligine d'hivern, un drappello del moviment crocefrecciato filonazi i antisemita encapçalat per Ferenc Szálasi, després d'una spregevole delació de la diciassettenne Erzsébet Dömötör, amb un blitz a sorpresa feia de sobte irrupció en la casa de les Monges del Servei Social – una congregació religiosa fundada amb prou feines cinc anys abans, el 12 de maig de 1923, de Margit Slachta que es proposava de promoure obres caritative i socials en benefici de les dones, dels nens i de les famílies freturoses – situada al cívic 3 de carrer Bokréta i, sense tants convenevoli, van aturar la directora, sr. Sára Salkaházi, i altres sis persones allà refugiades. Però procedim amb orde i fem un pas enrere per entendre qui era, en realitat, Sára Salkaházi i quines van ser els motius que van portar a la seva aturada. Secondogenita de Leopold i Klotild Stiller, va venir a la llum l'11 de maig de 1899 a Kassa – l'actual ciutadana eslovaca de Košice – una de les més elegants ciutats hongareses sobre les propaggini orientals dels monts metalliferi de Gömör-Szepes, on l'avi era propietari d'un famós hotel. Després d'haver aconseguit el diploma de mestra prop de l'institut de les Orsoline de Kassa, atès que amb l'arribada del nou règim després de la dissolució de l'Imperi Austrohongarès sancionat amb la firma del tractat de pau de Trianon, era pràcticament impossible obtenir un ensenyament perquè es rebutjava de jurar fidelitat al govern txecoslovac, no es va tirar enrere davant de cap tipus de treball i per un any va dur a terme, en un primer moment les mansions d'empleada prop de l'oficina del Grand Hotel Schalkhaz, i després – considerat el sou bastant exigu – als principis de gener del 1920, va començar el seu apprendistato prop del laboratori del rilegatore Pintér. Realment en aquells anys va començar a conrear la passió per l'escriptura i, després de ser aconseguida obtenir la fitxa de periodista, a partir del 1926, va esdevenir redactora de l'òrgan oficial del Partit Nacional dels Socialistes Cristians txecoslovacs NÉP, comprometent-se activament com a membre de la direcció del partit sobretot en el sector que s'ocupava de les qüestions socials que concernien les dones, tant d'esdevenir ben aviat portaveu dels obrers i de tots aquells que no podien reivindicar els propis drets. Va ser realment en aquest ambient que va començar a agafar consciència dels problemes que afligien el món del treball tant que, com veurem de seguida, seran al centre també de les seves principals activitats entre la fila de la congregació religiosa en la qual entrarà a formar part. En el transcurs d'aquests anys, en particular entre el 1918 i el 1928, com relleva la seva amiga Elisabetta Forgách, comença xano-xano a percebre la seva vocació. De fet, després d'una fugaç història d'amor amb el seu vell amic, va entendre que la seva carretera era ben altra. A aclarir-les les idees hi van pensar algunes religioses de la Societat del Servei Social que va tenir la fortuna de conèixer el 1928, les quals la van ajudar a trobar les respostes a les demandes que d'alguns anys ja turmentaven els seus pensaments tant que, després d'haver resistit llargament, el 6 de febrer de 1929 va decidir girar definitivament pàgina i deixar Kassa per traslladar-se a Budapest a fi de començar el seu període de noviziato prop de les Monges del Servei Social. Després d'haver agafat els primers vots solemnes, el diumenge de Pentecoste del 1930, de seguida es va fer notar pel seu carisma, dedicant-se en diverses activitats: de l'ensenyament a la supervisió de les obres de caritat, de l'organització del treball de la comunitat a l'activitat periodística a favor de les dones catòliques, agrupades després en una associació nacional amb el beneplacito de la Conferència Episcopal Eslovaca que, el 3 de març de 1933, confiarà a les Monges Socials l'organització i el control de les dones, nomenant realment monja Sàra Schalkházi moderadora nacional. Així doncs, durant la Pentecoste del 1940, fent realment el lema del profeta Isaia: “Ecce ego, em mitte” (Eccomi, envia mi!), podrà pronunciar finalment la seva professió perpètua dedicant-se toto cordes al servei dels freturosos. Mentrestant, el 30 d'agost de 1940, de seguida després de la firma del segon arbitratge de Viena, es perfilava a l'horitzó un altre greu problema amb què les religioses van haver de confrontar-se: la lluita contra l'antisemitisme. La tornada sota l'administració militar hongaresa de la Transsilvània i de la Terra dels Szekely havia determinat, efectivament, també l'immediat desplegament dels militars nazis en aquella zona els quals, el 8 de novembre de 1940, van induir les autoritats governamentals magiars a decretar l'expulsió de ben vint-i-quatre famílies jueves, obligades a abandonar ràpidament Csíkszereda en poques hores. Dos dies després, atès que els Romanesos es rebutjaven d'agafar-los en lliurament, sobre orde del comandant militar els gendarmes hongaresos, a petits grups, els van conduir més enllà del confin
Font: santiebeati.it