Qui va ser
423 – 529 N ato a Capadòcia el 423, va viure una vida dedicada a la fe cristiana i a la caritat. Després d'haver visitat els llocs sants de Jerusalem, es va posar sota la guia d'un sant home de nom Longino, que ho va convidar a agafar-se cura d'una comunitat sobre la carretera per Betlemme. De seguida, va fundar un gran monestir, el Cathismus, que va esdevenir un model per altres monestirs en tota Palestina. Teodosi va ser nomenat archimandrita de tots els cenobis palestins i, juntament amb San Saba, va dur a terme un paper important en la lluita contra l'heretgia monofisita. Va ser exiliat per la seva fe, però a la mort de l'emperador Anastasio, que ho perseguia, va ser readmès en pàtria. Va morir el 539, a l'edat de 95 anys, i va ser sepolto en la primera cova en què havia viscut.
Martirologio Romano: En una ermita de Judea, sant Teodosi, cenobiarca: amic de sant Saba, després de llarga vida solitària va associar a si molts deixebles i va practicar la vida comunitària en monestirs d'ell mateix construïts, fins que, després d'haver patit molt per la fe catòlica, va descansar centenari en la pau de Crist.
Teodosi va néixer a Capadòcia, a Àsia Menor, el 423. Va entrar al servei de l'Església com lector o salmista i sin de jove, segons la tradició, va inspirar la seva vida a l'exemple d'Abraham: també ell efectivament va deixar la seva terra per partir pelegrí cap a Jerusalem. Durant el viatge va visitar San Simeone el Stilita, que des de dalt de la seva columna no va faltar de donar-li consells sobre el seu futur. Advertint la necessitat de confiar-se a la preciosa guia d'un pare espiritual, acabada la visita als llocs sants a Jerusalem es va posar sota la direcció d'un sant home de nom Longino, que ho va convidar a agafar-se cura d'una comunitat sobre la carretera per Betlemme. No va resistir tanmateix llargament i va passar després en una cova d'una muntanya en els paraggi, si va ser va córrer d'alguns seus deixebles. En va va tractar de limitar-ne el nombre, però en definitiva no si la sentia mai de caçar cap, finchè la cova va esdevenir sovrappopolata i van haver de necessàriament traslladar-se. Sent originari de Capadòcia i tenint per tant una certa familiarità amb els ensenyaments de San Basilio, Teodosi va semblar ésser majorment propens a la vida comunitària que a aquella solitària, encara que en contrast amb la tendència de l'època. Es va fer aleshores promotor de l'edificació d'un nou gran monestir Cathismus, que en breu temps es va emplenar de monjos. En el monestir es va fer posar necessària l'obra de tres infermeres: una per la cura dels malalts comuns, una pels ancians i infina una pels afectes de malalties mentals, malalties a la qual certs monjos podien arribar per l'excessiu ascetismo. De les quatre esglésies constituents la ciutat monàstica, tres eren reservades a la celebració de la Litúrgia de la Parola per part dels tres grups ètnics presents (grecs, armenis i eslaus), mentre la darrera era reservada als malalts. Després tots es reunien per la celebració eucarística en llengua grega. La jornada dels monjos, exclosos els moments de pregària i de descans, era dedicada al treball manual, realment segons un esquema molt similar al que es retrobarà després en la Regla benedictina. Aquest monestir va esdevenir ben aviat famós i va ser imitat en tota Palestina. El patriarca Sallusto va nomenar Teodosi archimandrita de tots els cenobis palestins, mentre San Saba va esdevenir superior general de tots els ermitans. Malgrat els dos sants rapresentassero tradicions bastant diferents entre ells, van viure sempre en gran harmonia i ambdós van caure víctimes de manipulacions polítiques connexes a l'emergent heretgia monofisita, que el seu artífex era realment l'emperador monofisita Anastasio. Això pot aparèixer avui què estranya, però no ho era en un temps en què política i religió eren strettametne llegades. Teodosi i Saba van saber condicionar cap a l'ortodòxia el nou patriarca de Jerusalem, nomenat pel sobirà, però aquests coneixent la fama que envoltava Teodosi li va enviar de les subvencions per les obres de caritat d'ell administreu, en l'esperança de corrompre-ho i d'obtenir la seva firma a un document que sostenia tesi monofisite. El sant va distribuir la suma rebuda als pobres, però després va respondre a l'emperador amb una neta denegació. Això va calmar el clima per algun temps, però a la represa de les persecucions cap als ortodoxos Teodosi va començar a recórrer en llarg i en ample Palestina per convèncer tots a abraçar fidelment les doctrines expressades pels quatre concilis ecumènics fins a Calcedonia. El temor imprès en el poble d'un edicte imperial va fer tanmateix sí que Teodosi va ser exiliat i només el 518, a la mort d'Anastasio, el nou emperador Giustino va revocar la condemna a l'exili. Ja Teodosi havia assolit la veneranda edat de 95 anys, però no havia arribat encara la seva hora. Va morir onze anys després que a causa d'una dolorosa malaltia, afrontada amb una sopportazione que va assolir nivells heroics. El patriarca de Jerusalem i una immensa multitud van participar en les exèquies. San Teodosi va rebre sepultura en la primera cova en què havia viscut, dedicada als Sants Magi, que segons la tradició hi havien allotjat mentre eren dirigits a adorar Jesús Nen. La seva fama es va difondre molt i molts miracles van ser atribuïts a la seva potent intercessió, fins i tot una victòria militar sobre els perses.
Font: santiebeati.it