Qui va ser
Cors, Llatina, 4 de juny de 1655 - Bellegra, Roma, 11 de gener de 1729 Va néixer a Cors (Lt) el 4 de juny de 1655 i va ser batejat amb el nom de Francesco Antonio Placidi. A 14 anys va restar orfe, fent-se tan carregat de l'entera família. A 22 anys va entrar en l'orde dels Frares menors franciscans, en el convent de la Santíssima Trinitat en Orvieto, assumint el nom de frà Tommaso. Per 5 anys va ser alumne del cèlebre Lorenzo Topa i el 1683 a Velletri va ser consagrat sacerdot esdevenint també predicador. Va exercitar el apostolato en la diòcesi de Subiaco i en aquelles veïnes amb tal èxit de ser indicat des de de seguida com «l'apòstol del Sublacense». Les seves predicacions van ser recollides en un volum manuscrit. En el seu apostolato es va distingir per la pràctica exemplar de les virtuts cristianes. Més vegades durant la Messa va haver diversse aparicions. Va complir també alguns miracles. Però el seu nom és llegat sobretot a la gran obra dels «Retirs» de l'Orde franciscà. Seguint l'exemple del beat Bonaventura de Barcelona, va fundar els «retirs» de San Francesco a Civitella (ara Bellegra) i a Palombara Sabina. Tommaso va morir a 74 anys, el 1729.
Etimologia: Tommaso = bessó, de l'hebraic Martirologio Romano: A Bellegra al Laci, sant Tommaso (Francesco Antonio) Placidi de Cors, sacerdot de l'Orde dels Frares Menors, insigne per l'austeritat de vida i per la predicació i il·lustre fundador d'ermites.
Va néixer a Cors (Llatina) el 4 de juny de 1655 i al bateig va ser anomenat Francesco Antonio Placidi; ja a 14 anys era orfe d'ambdós pares, i tan encara noi va haver d'enviar endavant tot sol la família. A 22 anys, agençades en mode decorós les dues germanes, va entrar en l'Orde dels Frares Menors Franciscans, en el convent de les SS. Trinitat en Orvieto el 7 de febrer de 1677, canviant el seu nom de Francesco Antonio en el de frà Tommaso. Per 5 anys va ser alumne del cèlebre Lorenzo Topa i el 1683 a Velletri va ser consagrat sacerdot rebent alhora el permís de conduir de predicador. Va exercitar el apostolato en la Diòcesi de Subiaco i en aquelles veïnes amb tal èxit i profit per aquelles poblacions, de ser classificat com "l'apòstol del Sublacense". Gran mestre de santedat, expertíssim director espiritual, va ser vist més vegades estar en el confessional, "del matí fins a vespre" dejuni. Les seves eficaces predicacions van ser recollides en un volum manuscrit; era requerit molt per l'assistència espiritual al llit dels malalts. Tenia el do de reportar la pau seràfica entre persones en contrast, va operar per reformar els públics costums. Sin de novici va esdevenir exemple de perfecció cristiana i religiosa i com tal, mirall pels seus confrares, comprès aquells més ancians. Encara en ell es van condensar moltes altres virtuts així com és reportat pel "Sumari dels processos" istruiti per la causa de beatificació: la pobresa. No va voler mai acceptar ofertes per la celebració del s. Posada; la humilitat, va arribar fins i tot a fer-se trepitjar dels confrares a l'entrada del refettorio; una gran paciència en el suportar contínues temptacions en l'esperit i per una plaga en una cama que ho va turmentar per quaranta anys. Pregava tan profundament assorto de semblar fora de si i immòbil com una estàtua. Jesús Nen li va aparèixer més vegades durant la celebració de la Messa. Va tenir el do dels miracles, com la multiplicació de menjars, curacions, etc., freqüents èxtasis, aparicions de Jesús, de la Verge, de s. Francesco. Però el seu nom és llegat sobretot a la gran obra dels "Retirs" de l'Orde Franciscà. Seguint l'exemple del beat Bonaventura de Barcelona, va fundar els ‘retirs’ de S. Francesco en Civitella (hora Bellegra) i de S. Francesco en Palombara Sabina. Va escriure les Constitucions del Retir que es conserven encara autografe a Bellegra, regles rígides de meditació i vida religiosa; el Capítol General de Múrcia del 1756 les va estendre a tots els retirs de l'Orde Franciscà. Molts venerables confrares comprès s. Teofilo de Cort van passar pel retir de Bellegra, que va esdevenir així un planter d'aspirants en santedat. Tommaso va morir a 74 anys, l'11 de gener de 1729. La causa de beatificació va ser introduïda el 15 de juliol de 1737, auspicis les Diòcesis de Subiaco, Velletri i Sabina. Beatificat per papa Pius VI el 3 de setembre de 1786. Canonitzat per papa Joan Pau II el 21 de novembre de 1999.
Font: santiebeati.it