Gènesi 42:38
Jacob va replicar: —El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.
— Gènesi 42:38, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 42,4. Efectivament, els fills de Raquel només han estat dos: Josep i Benjamí (Gn 30,22-24; Gn 35,16-18). (Gn 42,4; Gn 30,22-24; Gn 35,16-18)
Gn 44,29. (Gn 44,29)
Referències creuades
- Gènesi 37:35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
- Gènesi 42:4 Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
- Gènesi 37:33 Jacob la va reconèixer i exclamà: —És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat!
- Gènesi 42:13 Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.
- Gènesi 35:16-18 Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. Mentre infantava amb dificultat, la llevadora li va dir: —Anima’t, tens un altre fill. Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li
- Cohèlet 1:14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil:
- Salms 90:10 Ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins als vuitanta, al capdavall són de fatigues inútils, passen de pressa, i ens n’anem volant.
- Salms 71:18 I ara que soc vell, amb cabells blancs, no m’abandonis, Déu meu, fins que proclami el teu poder a aquesta generació, la teva força a tots els qui vindran.
- Gènesi 44:20 Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort.
- Gènesi 30:22-24 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia: —Déu m’ha tret el deshonor. I li va posar Josep, dient: —Que el Senyor m’afegeixi un altre fill!
- Isaïes 38:10 «Jo pensava: “A la meitat de la vida me n’he d’anar; em veig a les portes del país dels morts, privat dels anys que em quedaven.”
- Cohèlet 2:26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil.