Job 6:4
Tinc clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit en xucla el verí. Els terrors de Déu m’encerclen, disposats en ordre de batalla.
— Job 6:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 7,20; Jb 16,13; Jb 34,6; Sl 38,3 nota z. (Jb 7,20; Jb 16,13; Jb 34,6; Sl 38,3)
Jb 9,34; Jb 13,21; Jb 30,15; Sl 88,17-18. (Jb 9,34; Jb 13,21; Jb 30,15; Sl 88,17-18)
Referències creuades
- Salms 38:2 Senyor, no em reprenguis tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor.
- Job 30:15 El terror es gira contra mi, s’enduu, com el vent, la meva pau; el meu benestar s’esvaneix com un núvol.
- Salms 88:15-16 Senyor, per què m’abandones i m’amagues la mirada? Des d’infant que soc un pobre moribund, els teus terrors em dobleguen.
- Proverbis 18:14 L’home animós venç la malaltia; però si es desanima, qui el reanimarà?
- Job 16:12-14 Jo vivia tranquil i m’ha sacsejat: m’ha agafat pel clatell, m’ha desconjuntat. M’ha convertit en un blanc i tira contra mi les seves fletxes. Em forada les entranyes sense pietat i escampa el meu fel per terra. Em fereix i em torna a ferir, com el guerrer que enfonsa un mur.
- Salms 143:7 De pressa, Senyor, respon-me, que el meu esperit defalleix; no m’amaguis la teva mirada, que seria com els qui baixen a la fossa.
- Marc 15:34 I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: — Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? »
- Lamentacions 3:12-13 Tensa l’arc mentre em crida: «No et moguis!» Soc el blanc dels seus dards. Enfonsa en els meus ronyons les seves sagetes.
- Job 9:17 Ell, que seu enmig de la tempesta, em llança per terra i m’omple de ferides sense cap motiu.
- Job 21:20 Que vegi ell mateix el seu fracàs i tasti la indignació del Totpoderós!
- Salms 21:12 Ni que intentin fer-te mal, ni que conspirin contra tu, no podran res;
- Deuteronomi 32:23-24 Apilaré desgràcies damunt d’ells, gastaré contra ells les meves fletxes: fam que extenua, febres que abaten i epidèmies malignes; atiaré contra ells els ullals de les feres, el verí de les serps que s’esmunyen per la pols.