Job 9:7

Referències creuades

• Isaïes 13:10 Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol, quan surti, s’enfosquirà, i la lluna ja no farà claror.
• Amós 8:9 »Aquell dia, apagaré el sol al mig del cel, en ple dia s’enfosquirà la terra. Ho dic jo, el Senyor Déu.
• Lluc 21:25-26 »Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran .
• Mateu 24:29 »Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran .
• Josuè 10:12 El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon!
• Èxode 10:21-22 El Senyor va dir a Moisès: —Estén enlaire la mà i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar. Moisès va estendre enlaire la mà i durant tres dies hi hagué en tot el país d’Egipte una tenebra tan espessa
• Job 38:19-20 ¿Saps a quin cantó la llum fa estada i de quin lloc arriba la tenebra? ¿Saps com guiar-les al lloc on viuen, com les has d’encaminar a casa seva?
• Job 37:7 Talla de cop l’activitat dels homes perquè tots reconeguin que això és obra d’ell.
• Amós 4:13 Ell ha fet les muntanyes i ha creat el vent, explica als homes quins són els seus designis, fa sortir l’albada de dins les tenebres, camina sobre les altures del món: «Senyor, Déu de l’univers» és el seu nom.
• Ezequiel 32:7-8 Quan t’apaguis, cobriré el cel i enfosquiré les estrelles, cobriré el sol amb un núvol i la lluna amagarà la seva llum. Per tu enfosquiré tots els astres que brillen al cel i cobriré de tenebres el teu país. Ho dic jo, el Senyor Déu.
• Job 38:12-15 Al llarg dels teus anys, has manat mai que el dia s’alci? ¿Has ordenat mai a l’aurora que agafi la terra per les puntes i n’espolsi els malvats? Llavors, com argila modelada, la terra mostra els relleus, marcats com els plecs d’un vestit. Llavors la llum dels malvats s’apaga i el braç prepotent es trenca.