Job 9:6
Fa tremolar la terra i els seus pilars trontollen.
— Job 9:6, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
L’autor parla d’acord amb la cosmologia del seu temps, enriquida amb belles expressions poètiques (vegeu Jb 38,4-6; 1Sa 2,8; Sl 75,4; Jb 104,5). Vegeu també Gn 1,1-31. (Jb 38,4-6; 1Sa 2,8; Sl 75,4; Jb 104,5; Gn 1,1-31)
Referències creuades
- Ageu 2:6 »Això diu el Senyor de l’univers: Una vegada més, i serà aviat, jo faré tremolar el cel, la terra, el mar i els continents.
- Hebreus 12:26 En aquella ocasió, la seva veu feia tremolar la terra, però ara ell ha fet aquesta promesa: Una vegada més, faré tremolar no solament la terra , sinó també el cel.
- Salms 75:3 «Vindré», diu ell, «a judicar amb rectitud quan jo mateix ho decideixi.
- Job 26:11 Els suports del cel tremolen, s’espanten quan ell els amenaça.
- Job 38:4-7 On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra? Explica-m’ho, tu que ho saps tot! ¿Saps qui tirava el cordill i fixava els límits del món? ¿Saps on s’assenten els pilars de la terra? ¿Saps qui va posar la seva pedra angular mentre els estels del matí cantaven i cridava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu?
- Isaïes 2:21 Es ficaran als forats de les roques i a les escletxes de les penyes, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra.
- Isaïes 2:19 Tothom es ficarà a les balmes de les roques i als avencs de la terra, de pànic davant el Senyor, davant la seva terrible majestat, quan ell s’aixecarà per fer tremolar la terra.
- Salms 114:7 Estremeix-te, terra, davant el Senyor, davant el Déu de Jacob,
- Ageu 2:21 —Digues al governador de Judà Zorobabel: “Faré tremolar el cel i la terra,
- Isaïes 13:13-14 El dia que esclatarà la meva ira, jo, el Senyor de l’univers, ple d’indignació, faré tremolar el cel i sotragaré la terra. Els homes, com gaseles perseguides, com un ramat que ningú no aplega, tornaran cadascú al seu país, fugiran a la seva terra.
- 1 Samuel 2:8 Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos i donar-li possessió d’un soli gloriós. El Senyor sosté els fonaments de la terra, damunt d’ells ha assentat el món.
- Apocalipsi 20:11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.