Lamentacions 3:55
T’he cridat pel teu nom, oh Senyor, des de la fossa profunda.
— Lamentacions 3:55, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Fets 16:24-28 L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus. Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les
- Salms 18:5-6 M’envoltaven els llaços de la mort, sentia l’esglai dels torrents de Belial; m’estrenyia la mort amb els seus llaços, tenia davant meu els seus paranys.
- Salms 69:13-18 Em dediquen sàtires a les places, em fan cançons a les tavernes. Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia; respon, Déu meu, pel teu amor, tu que em salves perquè ets fidel. Treu-me del llot, que no m’enfonsi; salva’m dels enemics i de les aigües abismals. Que no se m’emportin els remolins, que no m’engoleixin les
- 2 Cròniques 33:11-12 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia carregat de cadenes. En la seva dissort va intentar d’apaivagar el Senyor, el seu Déu, i s’humilià profundament davant el Déu dels seus pares.
- Salms 142:3-7 Aboco davant seu el meu plany, exposo davant d’ell la meva angoixa: «El meu esperit se sent rendit, però tu saps per on camino; m’han parat un llaç a la senda per on passava. Mira al meu costat i ho veuràs: no hi ha ningú que faci cas de mi, s’ha fos tota esperança d’escapar-me, ningú no s’interessa per salvar-me la vi
- Salms 116:3-4 M’envoltaven els llaços de la mort, el país dels morts se m’acostava, venien a trobar-me l’angoixa i el neguit. Llavors vaig invocar el nom del Senyor: «Ah, Senyor, salva’m la vida!»
- Salms 130:1-2 Càntic de pelegrinatge. Des de l’abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam. Escolta, estigues atent al meu clam que et suplica.
- Jonàs 2:2-4 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damun
- Salms 40:1-2 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm. Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
- Jeremies 38:6 Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.