Miquees 4:9
Ara, doncs, per què gemegues? ¿Que potser no tens rei o et falta el conseller, que ara sents uns dolors com la dona quan infanta?
— Miquees 4:9, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Jeremies 8:19 El plany del meu poble se sent des de terres llunyanes: «El Senyor, ja no és a Sió? El seu Rei, ja no hi és?» «Per què m’irritaven amb les seves estàtues, amb els ídols estrangers?»
- Isaïes 3:1-7 El Senyor, Déu de l’univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals: la provisió de pa i la reserva d’aigua, els millors guerrers i la tropa, els jutges i els profetes, els endevins i els ancians, els oficials i els dignataris, els consellers i els mags, i els experts en encanteris. Els donarà criatures p
- Lamentacions 4:20 L’ungit del Senyor, que era la nostra vida, ha estat capturat en les seves trampes. D’ell havíem dit: «A la seva ombra viurem enmig dels pobles.»
- Isaïes 26:17 Hem estat, Senyor, davant teu, com la dona a punt d’infantar que, en els seus dolors, crida i es retorça.
- Isaïes 21:3 Oh, quin dolor dintre meu! M’agafen fiblades com a la dona quan infanta. Aquesta nova m’aclapara, això que veig em trasbalsa.
- Isaïes 13:8 Els atenallen l’espant, els dolors i els turments; es retorcen com la dona quan infanta. Es miren esglaiats els uns als altres, amb la cara trasbalsada.
- Jeremies 50:43 Al rei de Babilònia, quan sap la nova, li fallen les forces, l’oprimeix l’angoixa, té un dolor com la dona quan infanta.
- Osees 10:3 Ara diran: «No tenim rei perquè no hem reverenciat el Senyor. I, a més, un rei, de què ens serviria?»
- Jeremies 22:23 Tu que habites al Líban, que tens el niu en un cedre, com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et cargolis com la partera!»
- Jeremies 4:21 Fins quan hauré de veure estendards i sentir el toc de guerra?
- Osees 3:4 »Perquè també la gent d’Israel viurà molt de temps sense rei ni governants, sense sacrificis ni pilars sagrats, sense efods ni terafim.
- Jeremies 30:6-7 Pregunteu pertot arreu si ara els homes donen a llum: és que veig tots els homes amb les mans als ronyons com si fossin parteres, pàl·lids i amb la cara descomposta. Oh, que n’és, de llarg, aquell dia! No n’hi ha cap d’igual. És temps d’infortuni per al poble de Jacob. Però en serà salvat!