Salms 137:1

Referències creuades

• Ezequiel 3:15 vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d’ells, vaig estar-m’hi, atuït, durant set dies.
• Lamentacions 3:48 Mars de llàgrimes em cauen dels ulls per la desfeta del meu poble.
• Lamentacions 2:18 Crideu de tot cor al Senyor. Oh muralla de Sió, plora a llàgrima viva de nit i de dia! Que els ulls no se t’eixuguin, no paris de plorar.
• Lamentacions 2:10-11 Seuen per terra en silenci els ancians de Sió, omplen de terra els seus caps i porten roba de sac. Ajupen el cap, l’acoten fins a terra les noies de Jerusalem. Els ulls se’m neguen de llàgrimes, se’m remouen les entranyes, he perdut tot el coratge. La capital en ruïna! Veig infants i nadons extenuats pels carrers de la
• Nehemies 1:3-4 i em van respondre: »—Els supervivents de la captivitat que viuen allí, a la província, es troben en una situació molt desgraciada i humiliant; la muralla de Jerusalem està mig enderrocada i les portes han estat incendiades. »Quan vaig sentir aquestes notícies, em vaig asseure plorant, i durant molts dies vaig estar af
• Esdres 8:21 »Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns.
• Salms 42:4 Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
• Jeremies 15:17 No m’he reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes. M’has obligat a quedar-me tot sol, ple del teu enuig fins dalt de tot.
• Lamentacions 1:16 És per això que ploro, els ulls se’m fonen en llàgrimes; no tinc ningú que em consoli, no tinc ningú que em conforti: he perdut tots els meus fills. L’enemic ha vençut.
• Nehemies 2:3 li vaig respondre: »—Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?
• Jeremies 51:50-51 Però si fins ara us ha respectat l’espasa, aneu-vos-en, no us hi quedeu! Quan sigueu lluny, recordeu-vos del Senyor, porteu Jerusalem en els vostres cors. Quina ignomínia quan sentíem els ultratges! La vergonya ens cobria el rostre, quan uns estrangers van penetrar al lloc més sant del temple del Senyor.
• Jeremies 13:17-18 Si no escolteu, ploraré en secret per la vostra contumàcia: ploraré desconsolat, els meus ulls es desfaran en llàgrimes, perquè s’hauran endut captiu el ramat del Senyor. Digues al rei i a la reina mare: «Asseieu-vos per terra: ha decaigut la vostra majestat, la vostra corona magnífica.