Salms 89:9
Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers? Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat.
— Salms 89:9, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquesta exclamació podria anar lligada amb la pregunta anterior. Aleshores caldria entendre-la en aquest sentit: Qui és poderós com tu, Senyor...?
Referències creuades
- Salms 65:7 Amb la teva força plantes les muntanyes, cenyit de poder;
- Salms 107:25-29 A una ordre seva es girà un huracà que aixecava grans onades: pujaven al cel, baixaven al fons i, regirats de mareig, el cap els rodava; no es tenien drets, com si anessin beguts, s’havia esfumat la seva perícia. Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: mudà el temporal en bonança, s’apaivag
- Marc 4:41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
- Mateu 8:24-27 Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem! Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bon
- Marc 4:39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
- Salms 93:3-4 Les fonts abismals, Senyor, les fonts abismals fan sentir el seu bramul, les fonts abismals fan sentir la remor. Més fort que el bramul dels oceans, més potent que les onades del mar, és potent a les altures el Senyor.
- Salms 29:10 El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials, hi seu el Senyor, rei per sempre.
- Job 38:8-11 I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb bromada. Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser, dient-li: «Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!»
- Nahum 1:4 Amenaça la mar i l’asseca, eixuga les aigües abismals. Llavors es marceixen Basan i el Carmel, les flors del Líban es mustiguen.
- Mateu 14:32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.
- Salms 66:5-6 Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n’és, d’admirable, el que fa amb els homes! Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Celebrem, doncs, la seva gesta.