Achish

ACHISH (PERSONA) [Heb ˒ākı̂š ( אָכִישׁ) ]. Príncep filisteu de Gat, de qui David va demanar asil quan va fugir de Saúl. En 1 Sam 27: 2, el nom del seu pare se dóna com Maoch ( mā˓ôk ), que s'assembla molt a Maacah ( dt.˓ăkâ ), pare del rei Aquis de Gat segons 1 Reis 2.39. Probablement va haver-hi dos reis amb aquest nom: Achish I, fill de Maoch, a qui va succeir Maacah, pare d'Achish II. En el títol del Salm 34, se'n diu Abimelec, un títol semítico potser adoptat pels governants filisteus, en lloc d'un nom personal (cf. Gènesi 20: 1-2; 21.34).

El nom no té una forma semítica i s'ha relacionat amb Agchioses, un rei en el veïnat de Troia en el moment de la Guerra de Troia (Hom. Il·ltre. 2: 819). El nom probablement correspon al d'Ikausu  ( ANET, 291), un rei filisteu d'Ecrón en els dies d'Esarhaddon (681-669 AC ) i Asurbanipal (668-629 AC ). Dos noms en una llista de noms Keftui d'Egipte han estat identificats amb Achish, particularment perquè es diu que els filisteus provenen de Caphtor ( Keftui ) en Amos 9: 7 (Strange 1980). Corney ( IDB 1.27) ha explicat el nom de l'hurrita akk sha (rur), "el rei dóna".

Des d'una perspectiva literària, la figura d'Aquis es relaciona amb la de Goliat, un altre campió filisteu de Gat (1 Sam 17), en la narrativa de l'ascens de David en poder (cf. Miscall 1986: 173-77). La història de David i Goliat conclou amb la curiosa declaració que -David va prendre el cap del filisteu i la va portar a Jerusalem- (1 Sam 17.54), presagiant l'ascens de David al poder en #aqueix ciutat. Quan David va matar a Goliat, les dones van cantar: "Saúl va matar als seus milers, i David als seus deu milers" (1 Sam 18: 7), una tornada que torna a aparèixer en els llavis de tots dos serfs d'Aquis (1 Sam 21.11 -Eng 21.10) i els comandants filisteus dirigint-se a Aquis (1 Sam 29: 5), formant una espècie de marc al voltant de la història de David i Aquis i connectant-ho amb la història anterior de Goliat.

En la seva primera trobada amb Aquis, David va portar amb si l'espasa de Goliat, que havia rebut del sacerdot Ahimelec (1 Sam 21: 9 – Eng 21: 8). Potser això explica la seva por i la seva bogeria fingida davant Aquis, el rei de la ciutat natal de Goliat (1 Sam 21: 13-14 – Eng 21: 12-13). La conducta de David en aquesta ocasió ha estat comparada amb la d'altres grans homes que van fingir bogeria en circumstàncies difícils, com Ulisses (Cic. Off. 3, 26), L. Junius Brutus (Dion Hal. 4, 68), l'astrònom Meton (Ael. VH 13, 12), i el rei àrab Bacha (Schultens, Anth. Vet. Hamasa, p. 535). Posteriorment, Achish aceptanombró a David i els seus homes com a mercenaris i li va donar a David la ciutat de Siclag a canvi de les seves incursions en les tribus del sud hostils als filisteus (1 Sam 27: 1-12). No obstant això, a causa de la sospita d'alguns dels seus comandants, Aquis va excusar a David de participar en la fatídica batalla del mont Gilboa en la qual van morir Saúl i els seus fills.

Hi ha un joc interessant amb la paraula "cap" en els episodis finals de la història de David i Achish. Els comandants filisteus van suggerir que David es reconciliaria amb el seu senyor (Saúl) -amb els caps dels homes (filisteus) aquí- (1 Sam 29: 4). Anteriorment, Aquis havia designat a David perquè fos -el guardià del meu cap per sempre- (és a dir, el seu guardaespatlles permanent; 1 Sam 28: 2). Després de la batalla del mont Gilboa, els filisteus -li van tallar el cap (a Saúl). . . i va pegar el seu cos al mur de Bet-sán -(1 Sam 31: 9-10). En la tradició de Jefté en l'antiguitat, David es va convertir en -cap i cap sobre ells- (Jutges 11.11), com es va presagiar en les paraules d'Aquis i les seves cohorts filistees.

Bibliografia

Bertholet, A. 1896. Die Stellung der Israelitu und der Juden zu donin Freunden.

Dothan, T. 1982. Els filisteus i la seva cultura material. New Haven.

Mazar, B. 1964. Els filisteus i l'ascens d'Israel i Tir, Actes de l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Israel, 1: 1-22.

Miscall, PD 1986. 1 Samuel: Una lectura literària. Bloomington, IN.

Estrany, J. 1980. Caphtor / keftui: Una nova recerca. Leiden.

      DUANE L. CHRISTENSEN