Achan

ACHAN (PERSONA) [ Heb ˓akan ( עַכַן) ]. Var. ACHAR. Acán, fill de Carmi, fill de Zabdi, fill de Zera, de la tribu de Judà, apareix en el TM de Josué 7 (la forma completa del seu nom es troba en els versos 1 i 18; forma abreujada en els versos 19, 20 , 24). En el grec antic de Josué i en el TM i el grec antic d'1 Crón 2: 7, el nom apareix com Achar (en el versicle anterior el nom del seu avi està registrat com Zimri). Aquesta variació pot explicar-se per una confusió gràfica entre resh ( r ) i nun ( n ) al final del nom en hebreu. O les dues formes poden representar un canvi d'Acán "" original a "Achar" sota la influència de l'arrel verbal ˓kr, que significa "problema", que apareix en Josué 7.25 (així també en 6.18).

Desafiant un orde de Josué (6: 17-19), Acán va prendre el botí de Jericó (específicament: "un bell mantell de Sinar, dos-cents siclos de plata i una barra d'or que pesava cinquanta siclos") i va amagar el botí a la seva botiga. No va sortir només per a confessar. Més aviat, Josué va tirar sorts, començant per les tribus i avançant fins a Acán mateix. Enfrontat per aquesta recerca divina, Acán finalment va confessar. No obstant això, la seva admissió de culpabilitat no ho va salvar d'un càstig prolongat de cremar i lapidar. Encara que el pecat específic va ser d'Acán, la culpa es va compartir àmpliament. Primer per tot Israel (veure v 1), que va sofrir una derrota en Hai directament després del robatori d'Acán. En un cert sentit, la culpa és d'Israel, encara que només sigui indirectament. La família d'Acán va estar implicada més directament i va sofrir el mateix càstig que el seu líder.

Molts erudits veuen a Josué 7: 1-8: 24 com una combinació de dues tradicions originalment separades: una que tracta d'Acán i l'altra de les batalles per Hai. Alguns postulen una base principalment etiològica per al conte d'Acán. Assenyalen la declaració, que es troba en Josué 7.26, que un monticle de pedres amuntegades sobre Acán va romandre "fins al dia d'avui" a la vall d'Acor (un lloc generalment identificat pels erudits contemporanis amb el modern el-Buqe˓ah, un gran plana al SOTA  de Jericó). Fora de Josué 7, la vall d'Acor es troba en Jos 15: 7, Us 2.15 ("Faré de la vall d'Acor una porta d'esperança") i Isa 65:10 ("la vall d'Acor es convertirà en un lloc perquè es fiquin al llit els ramats -).

Segons el parer d'uns altres, la història d'Acán es va originar com una polèmica intertribal, amb la tribu de Judà en el bàndol perdedor. Llegida en la seva forma actual, la història llança una visió teològica significativa: tot Israel ha de ser totalment obedient a Yahweh i les seves regulacions per a la Guerra Divina si Israel sortirà victoriós. El pecat d'uns pocs s'imputa a tota la comunitat.

Encara que Acán / Achar no s'esmenta en la Bíblia fora dels passatges enumerats anteriorment, s'han detectat al·lusions a ell en dos punts del Nou Testament (veure més Derrett 1986): en la història d'Ananías i Safira (Fets 5: 1- 10) i en la Paràbola de les lliures (Lucas 19: 11-27) o Talents (Mateo 24: 14-30). Les tradicions jueves posteriors emfatitzen la confessió d'Acán i el problema addicional que va evitar amb això (així Sanh. 43b; també ˒Abot R. Nat. I Num. Rab. ). Encara que el seu pecat li va costar la vida en aquest món, la seva confessió li va guanyar un lloc en el món esdevenidor. Vegi també EncJud 2: 211; Boling i Wright Joshua AB; i Butler Joshua WBC.

Bibliografia

Derrett, JDM 1986. Explicació d'un passatge horrible en Lucas (Lc 19.27). ExpTim 97: 136-38.

Drucker, R. 1982. Yehoshua. El llibre de Josué. Sèrie ArtScroll Tanach. Brooklyn, Nova York.

      LEONARD J. GREENSPOON