Lloança

Significat de Lloança

– De
Jesús al Pare, Mt. 11.25, Jn. 17:1.

– De
els àngels a Déu, Lc. 2.13-20, Ap. 4.

– De
els homes al Senyor: Serà el que fem en el Cel, per cada segon per
milions de segles, juntament amb els àngels i tots els sants, com diu Ap.
4:8-11, 5:8-14, 7:9-13, 19:1-8.

– Anem assajant aquí, en la terra, dient en tot
moment “Gloria al Pare, al Fill, i a l'Esperit Sant”… “Beneït”…
“Al·leluia”, que vol dir “Lloat sigui el Senyor”. És el secret del goig aquí
en la terra, i la manera de fer oració contínua. Veure “Acció de Gràcies”.

– Hi ha
diversos salms de “Al·leluia”: 111 al 118, 134 al 139, 145 al 150. Resem-los a
quin. Són oracions fetes per Déu per als homes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LLOANÇA

LLOANÇA segons la Bíblia: Acció de glorificar a Déu, d'enaltir-ho i beneir-ho especialment amb himnes i càntics (2 Cr. 7:6; Sal. 28:7; 40:3; 95:1, 2; 149:1-3; 150), música i dansa.

Acció de glorificar a Déu, d'enaltir-ho i beneir-ho especialment amb himnes i càntics (2 Cr. 7:6; Sal. 28:7; 40:3; 95:1, 2; 149:1-3; 150), música i dansa.

La lloança és una de les manifestacions a les quals en la Bíblia es convida amb freqüència, pertanyent a aquest gènere d'oració molts dels Salms.

En realitat, en l'Escriptura es troben amb freqüència la lloança i l'acció de gràcies en un mateix moviment de l'ànima, i en el pla literari en els mateixos textos.

Déu es revela digne de lloança per tots els seus beneficis amb l'home. La lloança resulta amb tota naturalitat com a agraïment i com a benedicció pels beneficis rebuts, i els exemples són nombrosos (Sal. 35:18; 69:31; 109:30; Esd. 3.11).

La lloança i l'acció de gràcies susciten les mateixes manifestacions exteriors de goig, sobretot en les reunions del culte i on els creients rendeixen una vegada i una altra glòria a Déu (Is. 42:12; Sal. 22.24; 50:23; Lc.

17.15-18; Hch. 11.18; Fil. 1.11; Ef. 1:6, 12, 14). La lloança tendeix més a la persona de Déu que als seus dons; està molt pròxima de l'adoració, en la via de l'èxtasi.

En els himnes de lloança es canta a Déu perquè és Déu. La lloança cristiana té el seu moviment essencial en la lloança de l'Antic Testament, però es distingeix perquè és suscitada pel do de Crist Jesús, que manifesta el seu poder en la redempció del gènere humà i en la salvació individual de cada home.

Tal és el sentit de la lloança dels àngels i dels pastors en la nit de Nadal (Lc. 2.13-20), com la lloança que rep Crist de la boca de les multituds després de les curacions miraculoses (Mr. 7.36; Lc. 18.43; 19.37; Hch. 3:9); éste és el sentit de la lloança dels jueus del dia de Ramos, abans de la seva Passió (Mt. 21.16), i éste és també el del càntic de l'Apocalipsi (Ap. 15:3).

Alguns fragments d'himnes primitius, conservats en les cartes de San. Pablo, reprodueixen el ressò d'aquesta lloança cristiana dirigida a Déu Padre, que ha revelat el misteri de la salvació en Crist Jesús (1 Tu. 3.16) i que farà retornar a Crist gloriós al final dels temps (1 Tu. 6.15).

Sentiments d'oració que expressen gratitud pel misteri de Crist (Fil. 2:5; Col. 1:5) i pel do de la salvació (2 Tu. 2.11) i expressant la veritable fe cristiana (Ef. 5.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LLOANÇA