Llogaret
també: Aldea
Significat de Llogaret
Traducció dels termes: 1. Heb. jâtsêr, «lloc enclaustrat», «llogaret [caseriu,
poble]» (Gn. 15.16; Is. 42:11); també es denominava així a l'assentament
temporari d'un poble nòmada. 2. Heb. kâfâr, «llogaret», com ho indica també la
paraula kafr, de l'àrab modern (1 Cr. 27:25; Neh. 6:2). 3. Heb. bânôth (plural de
bath, «filla», amb el significat de «dependència» d'una altra ciutat;* Nm. 21.25, 32;
32:42; 2 Cr. 28:18). 4. Gr. kom (Mt. 9.35; 14.15; etc.).
A diferència de les ciutats, generalment els llogarets eren assentaments que
mancaven de protecció (no obstant això, jâtsêr indicaria que la població disposava de
algun mur o clos protector). En alguns casos «llogaret» es pot referir a un nero
assentament i no a una pròpiament dita. En uns altres, a una mena de poblat en el qual
les cases estaven unides per les seves parets laterals i envoltaven una plaça rectangular
central. Llogarets de #aqueix classe encara es troben en el Pròxim Orient: les cases
donen cap a #aqueix plaça central, i tot el conjunt té una sola entrada -que és una
obertura entre 2 cases- que es pot tancar de manera segura. Els habitants de les
llogarets oberts sempre acudien a una ciutat veïna per refugi en casos de
necessitat, raó per la qual es consideraven «dependències» de les ciutats
emmurallades i mai figuren per nom en l'AT (a més, només se les esmenta en
plural). El NT no estableix una marcada diferència entre ciutats i llogarets, i
descobrim que les 2 paraules s'apliquen a Betlem (Lc. 2:4; Jn. 7.42) i a Betsaida
(Lc. 9.10; Mr. 8.22, 23). Per a les autoritats romanes, una ciutat era més
important que un llogaret, perquè aquélla posseïa uns certs drets que ésta no
gaudia.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LLOGARET
LLOGARET segons la Bíblia: Terme sovint utilitzat en l'AT quan s'esmenta una ciutat i «els seus llogarets»; en moltes ocasions no significa una altra cosa que els seus «suburbis», no en el sentit de poblacions separades.
Terme sovint utilitzat en l'AT quan s'esmenta una ciutat i «els seus llogarets»; en moltes ocasions no significa una altra cosa que els seus «suburbis», no en el sentit de poblacions separades.
Les dues principals paraules utilitzades són «bath», «filla» (Nm. 21.25, 32, etc.); i «chatser», «llogaret» (Jos. 18.24, 28, etc.).
Els llogarets no estaven emmurallades, i eren l'extensió rural dels centres urbans emmurallats, dels quals depenien política i administrativament.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).