Anell

Significat d'Anell

Els antics usaven anells de diverses classes com a adorn i com a segells: 1. Heb.
ne5em, anell o cèrcol* per al nas (Gn. 24:47; Pr. 11.22; Ez. 16.12; etc.). També
servia com a adorn de les orelles o pendents. 2. Heb. {âgîl, anell o cèrcol per a les
orelles (Nm. 31:50; Ez. 16.12). Els anells o cèrcols per a nas i orella ho usaven
homes i dones, com és costum encara avui en uns certs llocs d'Orient. Eren
d'or, plata o bronze, segons ho mostren les excavacions de Palestina. 3. Heb. jâj
o jâjî, anell o cèrcol que es passava pel nas o els llavis dels animals no
domesticats i dels presoners de guerra (ls. 37:29, BJ; Ez. 29:4; 38:4, DHH). En
Ex. 35:22 s'usa per a indicar una fíbula, una espècie d'agulla de seguretat
ornamental, semirredondo, semblança a un prendedor. S'han trobat grans
quantitats d'aquestes agulles en les excavacions de llocs habitats durant el 1r
mil·lenni a. C., encara que alguns provenen d'èpoques anteriors. Els israelites havien
obtingut aquests adorns a Egipte, i els van donar per a la construcció del santuari.
4. Heb. tabba{ath (gr. jrusodaktúlios), anell que denotava un elevat rang social i
gran dignitat; per tant, li ho estimava com a objecte de luxe (ls. 3.21; Stg. 2:2).
Aquest tipus era molt comú a Egipte (Gn. 41:42); sovint portava el nom del rei
en inscripcions jeroglífiques. 5. Heb. jôthâm (gr. daktúlios), anello-segell per a els
dits o penjat d'un cordill sobre el pit (Jer. 22.24; Lc. 15.22). Se'ls usava
com a adorn, però amb major freqüència servien de segells (Gn. 38:18; no és segur
si aquest segell de Judà era un anell-segello que penjava del coll o un cilindre-segello
perforat adjunt al dit o separat). L'anell-segello més antic trobat en
Palestina, amb una inscripció en caràcters semíticos, és d'or i prové dels ss
XIV o XIII a. C. Va ser trobat durant les excavacions en Meguido (fig 20). En les
excavacions de Palestina s'han trobat tant anells amb inscripcions com
cilindres-segells. Vegeu Segell.
20. Anell d'or, amb una inscripció cananea (vegeu el dibuix a la dreta),
trobat en Meguido.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ANELL

ANELL segons la Bíblia: Els anells tenien diverses funcions i usos, com a joies i segells (vegeu). Com a joies, eren senyal d'elevada posició.

Els anells tenien diverses funcions i usos, com a joies i segells (vegeu). Com a joies, eren senyal d'elevada posició.

Existien els anells per als nassos, que portaven les dones (Gn. 24:47). L'anell-segello que s'emportava en el dit, o a vegades penjat en un cordill sobre el pit, es considerava com a objecte de gran valor (Gn. 38:18; Cnt. 8:6).

Altres anells denotaven alt rang social i alta dignitat i, per tant, se'ls considerava com un objecte de luxe. En alguns casos, en figurar en el botí, els hi reservava per a Déu (Gn. 41:42; Nm. 31:50; Is. 3.21; Est. 3.10, 12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ANELL