Asfalt
també: Asfalto
Significat d'Asfalt
(heb. jêmâr, «asfalt», «betum»).
Substància comuna en l'antiga Mesopotàmia, usada en la construcció de la torre de
Babel (Gn. 11:3). La hi va emprar moltíssim per als edificis públics en Assíria i
Babilònia (fig 93). Per un temps va existir a la regió de la Mar Morta, en la
proximitat de Sodoma i Gomorra (14.10), raó per la qual se li deia Mare
Asfaltitis, «Llac de l'asfalt». Encara avui, considerables quantitats d'asfalt apareixen
en la seva superfície de tant en tant; un fenomen ben conegut pels antics, ja
que se l'esmenta en diverses fonts clàssiques. Per a Europa, la Mar Morta va ser la seva
principal proveïdora d'asfalt en l'Edat mitjana, i per causa del seu origen se'n va dir
«betum de la Judea». La mare de Moisès va usar asfalt i brea* per a impermeabilitzar el
arca de joncs en què va posar al seu fill (Ex. 2:3).
Bib.: N. Glueek, BASOR 131 (Octubre de 1953):15, fig 4; Diodoro ii.48.7-9; E-GS xvi.
2.42-44, FJ-GJ iv.8.4; T-H v.6, 7.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).