Asera

Significat d'Asera

(heb. Ashêrâh [el plural és *Ashêrîm i Ashêrôth]; ugar. A7rt; Cartes d'Amarna,
*Ashirtu i *Ashratu).
1. Deessa fenícia de la vegetació anomenada «A7rt dels tiris» en un text ugarítico. La
literatura ugarítica es refereix a ella com a la «senyora dels déus», l'«amant
[núvia] dels déus [del cel]», i com la mare de 70 deïtats, però el seu títol més
distintiu és Ashirat de la mar, la «senyora [que es passeja] del [per el] mar». Es creu que
un temple cananeu del s XVIII o XVII a. C. excavat en Nahariya, a uns 8 km al
nord d'Aco i prop de la riba de la mar, va ser dedicat a ella. Allí es van trobar
moltes imatges de coloms, una imatge de plata d'una deessa, petits gots o
recipients d'ofrenes i fragments d'incensarios, la qual cosa revela el caràcter de les
pràctiques de l'adoració a Asera (cf 2 R. 23:7; Us. 4.12, 13).
La deessa era la contrapart femenina de Baal, i la seva adoració hauria estat molt
atraient per als hebreus. Les seves representacions van ser aixecades i adorades en
Jerusalem (1 R. 15.13) i en Samaria (1 R. 16.33; 2 R. 13:6; 21:3), probablement
en el temple de Baal (2 R. 10.25). Durant el regnat de Manasés, una imatge de
ella va estar en el mateix temple de Jerusalem (21:3, 7), encara que el seu pare n'hi havia
arrencat (2 R. 18:4). Es van designar 400 profetes per a servir a la deessa (1 R.
18.19) i s'esmenten els utensilis necessaris per al seu culte (2 R. 23:4-6); les
dones s'ocupaven a teixir cortines per a la deïtat (v 7). Alguns passatges
esmenten l'existència de més d'una imatge d'Asera al costat de les de Baal (Dj.
3:7; 2 R.17.10; 2 Cr. 19:3; 24:18; 33:3).107
2. Objecte de culte que simbolitzava a Asera (Dj. 6.25). Quan no s'esmenta la
deessa o a la seva imatge, la paraula Asera es refereix al pal de fusta o tronc d'arbre
que estava en peu en els santuaris cananeus (Ex. 34:13), dedicat a l'ídol com un
símbol de la vegetació (Jer, 17:2). Els objectes de culte eren elaborats (1 R.
14.15), plantats (Dt. 16.21) o aixecats (2 R. 17.10); es podien cremar (Dt.
12:3; 2R. 23:6, 15), tallar (Ex. 34:13; Dt. 7:5; etc.), arrencar (El meu. 5.14) o trencar
en trossos (2 Cr. 34:4). Vegeu el tronc d'arbre en el model elamita d'un
santuari a l'aire lliure (fig 327).
Bib.: William L. Reed, The Asherah in the Old Testament [Asera en l'AT] (Fort Worth,
Texas, 1949); I. Ben-Dor, «A Middle Bronze-Age Temple at Nahariya» [Un temple de
l'Edat mitjana del Bronze en Nahariya], QDAP 14 (1950):1- 41.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASERA

ASERA segons la Bíblia: Deessa femenina cananea de la fertilitat, esposa de Baal (en Ugarit d'Ell, «el pare dels déus»). La seva imatge va ser venerada: a Jerusalem (1 R. 15.13), a Israel (1 R. 16.33), en el temple de Baal en Samaria (2 R. 21:3, 7).

Deessa femenina cananea de la fertilitat, esposa de Baal (en Ugarit d'Ell, «el pare dels déus»). La seva imatge va ser venerada: a Jerusalem (1 R. 15.13), a Israel (1 R. 16.33), en el temple de Baal en Samaria (2 R. 21:3, 7).

El seu símbol, anomenat també Asera, era l'arbre sant o tronc sagrat al costat de l'altar. El Deuteronomi exigeix repetidament que els aseras siguin tallats (Dt. 7:5), cremats (Dt. 12:3) o bé que ni tan sols siguin plantats (Dt. 16.21).

Els llibres sagrats i els profetes van condemnar aquesta profanació del lloc sagrat com a adulteri i infidelitat d'Israel envers el Déu Sant (Éx. 34:12; Dj. 6.25; El meu. 5.13; Jer. 17:1-4, i en molts altres passatges).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASERA