Asuero

Significat d'Asuero

(heb. A jashwêrôsh, «príncep [rei]» o «lleó»; persa antic, hashayârshâ; bab.
Ahshiyarshu; en altres llengües antigues també apareix escrit de diverses formes).
1. Fill i successor de Darío I que va ocupar el tron persa (486-465 a. C.), conegut en la
història com Jerjes I. Poc abans de prendre el regne va aixafar amb èxit una greu
rebel·lió a Egipte que havia sorgit abans de la mort del seu pare. També
va neutralitzar una altra perillosa en Babilònia i va destruir la major part d'aquesta ciutat –
especialment les seves fortificacions, els seus palaus i els seus temples- després d'una 2a
rebel·lió contra el seu govern. Va tenir així una part a complir les profecies referents a
la sort de #aqueix ciutat, pronunciades molt abans per Isaïes i Jeremies (Is. 13.17-
22; Jer. 50:9-16). No obstant això, les seves campanyes militars contra els grecs
van acabar en el fracàs (en les batalles de Salamina, Platea, Micale i Eurimedón).
Amb tot, Jerjes no es va inquietar per aquestes derrotes, i va viure la vida frívola d'un
dèspota oriental. La descripció de la seva personalitat que fan historiadors
contemporanis concorda molt bé amb la impressió que s'obté en llegir el relat
d'Ester, la seva reina (Est. 2.16, 17). Era feble de caràcter i fàcilment influenciable per
els seus cortesans i les seves esposes. Esd. 4:6 ens diu que els samaritans van intentar influir
sobre Asuero, identificat per molts com Jerjes, contra els jueus. Si els seus esforços
van tenir èxit o no és impossible saber-ho. 114
2. Pare de Darío el Mede (Dn. 9:1). Vegeu Darío 3.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASUERO

ASUERO segons la Bíblia: (a) Sobirà de l'Imperi Persa esmentat en el llibre d'Esdras (Esd. 4:6). En la història profana se'n diu Jerjes o Artajerjes, seguint la nomenclatura grega.

(a) Sobirà de l'Imperi Persa esmentat en el llibre d'Esdras (Esd. 4:6). En la història profana se'n diu Jerjes o Artajerjes, seguint la nomenclatura grega. (Vegeu ARTAJERJES).

En el text Masorético, rei persa del mateix nom. Aquest governant és el mateix que les cròniques històriques ens descriuen en la batalla de les Termópilas lluitant contra els grecs.

Fill i successor de Darío I, va regnar entre els anys 485-465 a. C.; va sotmetre a Egipte, que s'havia insurreccionat, i prosseguint els plans del seu pare contra Grècia, va devastar la Beòcia i va envair l'Àtica, però va ser derrotat en la famosa batalla de Salamina i va haver de fugir a Àsia. (Vegeu ESDRAS).

(b) Pare de Darío, rei de Mitjana (Dn. 9:1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASUERO