Astúcia
també: Astucia
Significat d'Astúcia
(heb. ôrem, ôrmâh; gr. panourguía).
Procediment hàbil i/o enganyós per a aconseguir una cosa. En la Bíblia s'usa el
terme majorment amb el sentit positiu d'hàbil, destre, expert: Hiram, a qui
el rei de Tir va enviar a assistir a Salomó en l'erecció del temple, era un expert
artífex o artesà (1 R. 7.14; 2 Cr. 2:7, 13); els querubins havien de ser brodats
«hàbilment» en les cortines i vels del tabernacle (Ex. 26:1, 31; etc.). Però
també li ho empra amb el sentit negatiu comú de «astúcia», «artifici», «aragonesa»
(Jos. 9:4; 1 S. 23.22; etc.). Jesús va reconèixer l'astúcia típica d'uns certs fariseus (Lc.
20.23), i Sant Pau exhorta a evitar l'astúcia mundana enemiga de la simplicitat
del seguidor de Crist (2 Co. 12.16; 4:2; Ef. 4.14).
51. Relleu que mostra a Darío I Assegut; el seu fill Jerjes (l'Asuero bíblic) està
darrere. Provinent de Persépolis (Mapa XII, E-9).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).