Baal

BAAL (PERSONA) [heb ba˓al (  בַּעַל) ]. Aquest nom és compartit per 2 persones en la Bíblia hebrea, totes dues figures preexílicas esmentades només en 1 Cròniques. La interpretació del nom és objecte de debat: alguns ho entenen com una referència a la deïtat siro-cananea Baal ( IPN 120-22), mentre que uns altres afirmen que ba˓a l'és  " "amo" i és una denominació de YHWH (Gray 1896: 141- 46). Cadascuna d'aquestes interpretacions es basa en diferents enteniments de la religió israelita preexílica, especialment en la mesura en què era monoteista, politeista o sincrética. L'evidència no és concloent; d'acord amb 2 Sam 5.20 un lloc es deia Baal-Perazim, "Baal ha travessat" perquè "el SENYOR ha travessat als meus enemics davant de mi, com un diluvi que esclata", i d'acord amb 1 Cròniques 12: 6 – Eng 12 : 5 un dels herois de David es deia Bealías(bĕ ˓alyâ ) que pot encaixar amb -Baal és Yah (weh)- o -Yahweh és el mestre-. El nom d'un dels herois de David alterna entre Beeliada, b˓lyd˓ "Baal coneix" o "atén" (1 Crón 14: 7) i Eliada, ˒lyd˓ "Déu sap" o "atén" (2 Sam 5 : 16; 1 Cròniques 3: 8). Aquest intercanvi podria suggerir que Baal està sent usat com una denominació de YHWH, qui és "mestre", o que entre uns certs grups, les deïtats Baal i YHWH van ser identificades sincretísticamente, un procés que és fortament suggerit per Oseas, especialment 2.18 -Eng 2.16 (-I en aquell dia, diu el SENYOR, em diràs ‘el meu marit’ i ja no em diràs ‘el meu Baal’ -). El que el nom personal Baal sigui o no un nom teofórico pagà depèn de fins a quin punt l'antic Israel era politeista; Kaufmann (1972) i més recentment Tigay ( AIR , 157-94) afirmen que l'Israel preexílico no era politeista, mentre que Smith (1971: 13-56) i altres (per exemple, Freedman AIR , 315-35) afirmen que sí.

Altres noms bíblics tenen l'element Baal en ells ( TPNA , 54-63). Aquests noms són del període de Saúl i David, i un dels editors del llibre dels Reis ha canviat l'element de Baal en ells a bōšet, "vergonya". Els noms amb l'element Baal també estan testificats 5 vegades per al període preexílico posterior en el corpus epigràfic extrabíblico, 4 vegades en el Samaria ostraca i una vegada en una inscripció de Mesad Hashavyahu (Tigay 1986: 65-66). Cap d'aquestes atestacions aclareix si l'element ba˓a l'es refereix a la divinitat o hauria de traduir-se com a "mestre", com a denominació de YHWH.

1. Un rubenita segons la genealogia d'1 Cròniques 5: 5. Aquesta genealogia enumera als descendents de Joel, la relació exacta dels quals amb Rubén es desconeix. Segons el v 6, el fill de Baal, Beerah, va ser exiliat a Assíria per Tiglat-pileser III, en la segona meitat del segle VIII a. C.  No obstant això, "fill" en aquestes genealogies sovint indica un descendent lineal, en lloc d'un "fill" de la següent. generació, per la qual cosa és difícil datar quan va viure aquest Baal. La presència del nom potencialment problemàtic Baal dins d'aquesta genealogia probablement dóna fe de la seva antiguitat (Williamson Chronicles NCBC , 85). La genealogia en els vv 4-5 comparteix els noms de Joel i Shimaiah / Shimei / Shema amb la genealogia de Rubén en el v 8. El versicle 8 també conté el nom Bela (bela˓),que és gairebé idèntic a Baal (ba˓al). A més, la Peshitta al v 5 diu Bela (bl˓) per a Baal (b˓l), i aquesta lectura és afavorida per alguns erudits (Richter 1932: 130). Així, les genealogies en els vv 4-5 i en el v 8 són variants entre si i, com és típic de la fluïdesa genealògica (Johnson 1969; Wilson 1977), una tradició registra el nom del descendent de Joel com Baal, mentre que una altra l'enumera com Bela.

2. Segons 1 Cròniques 8.30 i 9.36, un benjaminita que no era el primogènit de Guibeá i que els seus descendents es van traslladar més tard a Jerusalem (8.32 i 9.38; Demsky 1971: 17). L'ús d'un nom de Baal amb un benjaminita és especialment interessant perquè els noms relativament poc freqüents combinats amb Baal es troben amb tres membres de la família de Saúl, un benjaminita. Sobre la repetició de la genealogia benjaminita en 1 Cròniques 8 i 9, vegeu AAZ.

Bibliografia

Demsky, A. 1971. La genealogia de Gabaón (1 Cròniques 9: 35-44): Consideracions bíbliques i epigràfiques. BASOR 202: 16-23.

Gray, GB 1896. Estudis en noms propis hebreus. Londres.

Johnson, M. 1969. El propòsit de les genealogies bíbliques. Cambridge.

Kaufmann, I. 1972. La religió d'Israel des dels seus inicis fins a l'exili en Babilònia. Trans. Moshe Greenberg. Nova York.

Richter, G. 1932. Zu donin Geschlechtregistern 1 Chronik 2-9. ZAW 50: 130-41.

Smith, M. 1971. Partits palestins i polítiques que van donar forma a l'Antic Testament. Nova York, NY.

Tigay, JH 1986. No tindràs altres déus. HSS 31. Atlanta.

Wilson. 1977. Genealogia i Història en el Món Bíblic. New Haven.

      MARC Z. BRETTLER