Bandera

Significat de Bandera

Traducció de 3 paraules hebrees: 1. Degel, «bandera», «estendard» que
individualitzava a un exèrcit o a un grup especial de persones; entorn de
ella es reunien les tribus formant un cos de combat (Nm. 1.52; 2:2, 3,
etc.; 10.14, 18; Cnt. 2:4). Cnt. 6:4 és un verb derivat: exèrcit que té
«banderes desplegades» (NBE). 2. *]t, «estendard» que servia de signe
distintiu per a cada tribu (Nm. 2:2; etc.). 3. Nês, «ensenya». Drap senzill
enhiesto a flor de terra que servia d'orientació i punt de referència per a
els soldats (Ex. 17.15, 16, BJ; Sal. 60:4; Is. 13:2; 18:3; 30:17; etc.).
Totes aquestes paraules també es van traduir per «pendó» (Is. 5.26; 11.10, 12;
62:10; Sal. 20:5).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BANDERA

BANDERA segons la Bíblia: Cada tribu tenia la seva pròpia bandera, «degel», i cada família la seva pròpia ensenya, «oth».

Cada tribu tenia la seva pròpia bandera, «degel», i cada família la seva pròpia ensenya, «oth». En el campament les dotze tribus estaven disposades de manera que hi havia tres a cadascun dels seus costats, i una de les tres donava el seu nom a aquell costat del campament.

Així, la bandera de Judà rep el nom de bandera del campament de Judà, que es trobava a l'est; el campament de Rubén es trobava al sud, el campament d'Efraín a l'oest i el campament de Dan al nord. Veure CAMPAMENT.

Les Escriptures no especifiquen les formes de les banderes ni de les ensenyes Diuen els rabins que la bandera de Judà s'assemblava a un «lleó» (cp. Gn. 49:9; Ap. 5:5), la de Rubén a un «home», la d'Efraín a un «bou» (cp Dt. 33:17); i la de Dan, a una «àguila».

Si és així, tenim que aquestes mateixes formes apareixen en els rostres de les criatures vivents en Ez. 1.10 i Ap. 4:4-7. S'usa com a bella figura de l'amor de Déu (Cnt. 2:4) El Senyor crida els creients a unir-se sota La seva bandera, que Ell aixeca enfront de tots els atacs de l'enemic (Is. 59:19).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BANDERA