Bani

Significat de Bani

(heb. Bânî, «constructor [construït, edificat]»; o si és una abreviatura de
Benâyâh, Benaía, significa «Yahweh [és] el constructor»; ac. Bânî, Banini i
Bania).

1. Gadita, un dels valents de David (2 S. 23.36), tal vegada el Mibhar* de 1
Cr. 11.38.

2. Levita merarita (1 Cr. 6.46).

3. Descendent de Judà per mitjà de Fares (1 Cr. 9:4).

4. Fundador d'una família de la qual van tornar 642 homes amb Zorobabel de
Babilònia (Esd. 2.10; Neh. 7.15 [648], on se'n diu Binúi). Sis homes
d'aquesta família es van casar amb dones estrangeres en temps d'Esdras (Esd.
10.29). Vegeu Binúi 4.

5. Fundador d'una família de la qual 27 membres van prendre esposes estrangeres en
temps d'Esdras (Esd. 10.34).

6. Home de la família de Bani 5. Es va casar amb una dona estrangera en temps de
Esdras (Esd. 10.38).

7. Pare d'un dels reconstructors dels murs de Jerusalem en temps de
Nehemías (Neh. 3.17).

8. Algú que va explicar la llei de Déu en temps d'Esdras (Neh. 8:7);
probablement un levita.

9. Levita del temps d'Esdras (Neh. 9:4).

10. Cap del poble que va signar el pacte de Nehemías (Neh. 10.14); potser un
representant de la família de Bani 4.

11. Pare d'un dels supervisors dels levites en temps de Nehemías (Neh.
11.22).

És possible que alguns dels Banis de temps d'Esdras i de Nehemías siguin els
mateixos.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BANI