Banc
també: Banco
Significat de Banc
(gr. trápeza, «taula», com a referència a la taula sobre la qual els canvistes
exhibien les seves monedes).
Terme per a descriure el lloc on es realitzaven les transaccions de diners
(Lc. 19.23; el Banc, en el seu sentit modern -lloc on es guarda els diners en
dipòsit-, no es coneixia en temps antics). Les transaccions monetàries
eren el préstec per interès i el canvi de diners de diferents denominacions
o països. Als hebreus els estava prohibit prendre interessos sobre els
préstecs fets als seus conciutadans hebreus (Dt. 23.19; cf Ex. 22.25; Lv.
25:37), però se'ls permetia rebre interessos sobre els préstecs fets a els
gentils (Dt. 23.20).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BANC
BANC segons la Bíblia: En l'economia rural de l'AT, el préstec de diners era considerat desfavorablement, i s'havia d'efectuar sense interès (Éx. 22.25; Lv. 25:37).
En l'economia rural de l'AT, el préstec de diners era considerat desfavorablement, i s'havia d'efectuar sense interès (Éx. 22.25; Lv. 25:37).
És per això que s'esmenta en Neh. 5:3-4 el préstec amb garanties o hipotecari. En el NT veiem que el préstec no quedava limitat entre amics, sinó que havia vingut a ser una ocupació lucrativa.
El banquer rebia diners en dipòsit, i lliurava un interès (Lc. 19.23; Mt. 25:27). El canvi constituïa una branca important del comerç dels diners.
Per una petita comissió, el canvista canviava les monedes; p. ex., les contribucions al temple havien de ser fetes en la moneda del temple, i no amb diners gentils. Per a això s'havien de canviar els denaris romans i les dracmes gregues pels siclos jueus (Mr. 11.15; Jn. 2.15).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).