Barkos

BARKOS (PERSONA) [Heb barqôs ( בַּרְקֹוס) ]. El cap d'una família de nĕtı̂nı̂m (serfs del temple) (veure NETINIM) enumerats entre els exiliats que tornaven de Babilònia a Jerusalem i Judà (Esdras 2.53 = Neh 7.55; 1 Esdr 5.32). És un nom arameu teofórico que significa "fill de Qōs " (Zadok 1980: 114). Encara que Qōs apareix en els noms edomitas, l'evidència del món àrab suggereix que la deïtat és d'origen àrab i, amb els moviments tribals cap a l'oest dels segles VIII i VII, va entrar en Edom i va donar el seu nom a una deïtat establerta allí des de fa molt temps (Rose 1977: 29-30).

Bibliografia

Rose, M. 1977. Yahvé a Israel: Qaus en Edom? JSOT 4: 28-34.

Vriesen, Th. C. 1965. La deïtat edomita Qaus. OET 14: 330-353.

Zadok, R. 1980. Notes sobre l'onomasticón bíblic i extrabíblico. JQR 71: 107-117.

      RODNE I H. SHEARER