Benjamin

Significat de Benjamin

(heb. Binyamîn, «fill del meu [la mà] dreta» o «fill del sud»; gr. Beniamín).

«Dreta», en sentit geogràfic, indica el sud; però, en sentit figurat,
significa «afavorit». El nom apareix en textos de Mari del s XVIII a. C.
com el d'una tribu, Banu-Yamina. Però ésta no té cap relació amb la
d'Israel del mateix nom, malgrat les afirmacions d'alguns erudits.

1. Fill menor dels 12 fills de Jacob, que li va donar Raquel en camí de Betel a
Efrata. Mentre la seva mare moria ho va cridar Benoni,* però el seu pare el va nominar
Benjamí (Gn. 35:16-19). A contracor Jacob va permetre 156 que fora a Egipte
en el 2n viatge dels seus fills per a comprar aliments durant una fam, i
abans de morir va pronunciar una benedicció sobre ell (49:27). José estimava
profundament a Benjamí (43:20-44:34), qui va tenir nombrosos descendents (Gn.
46:21; Nm. 26:38-41; 1 Cr. 7:6-12; 8:1-40).

2. Tribu d'Israel, la descendent del fill menor de Jacob i Raquel. Quan es
va repartir Canaán entre les tribus, a Benjamí se li va assignar el territori entre
Efraín en el nord i Judà en el sud (Jos. 18.11-20). El seu límit nord anava
des del Jordà fins a Betel, prop de Bet-ho-rón de Baix, i d'allí prenia
direcció sud fins a Quiriat-jearim. El límit sud començava en Quiriat-jearim
en l'oest, passava per la vall d'Hinom a Jerusalem, i d'allí fins al
extrem nord de la Mar Morta. El límit oriental estava constituït pel riu
Jordán. Mapa VI, E-3/4. El territori, petit i muntanyenc però molt fèrtil,
abastava moltes ciutats importants: Jerusalem, Jericó, Betel, Gabaa, Mizpa i
altres. Aod, un dels primers jutges (Dj. 3.15) era de Benjamí. La tribu
gairebé va ser esborrada quan va protegir els criminals habitants de Gabaa (cps
19-21), però ràpidament es va recuperar. Saúl, el primer rei d'Israel, procedia
de Benjamí. Per aquesta afinitat, la tribu es va aferrar a la casa de Saúl per algun
temps després de la mort del rei (2 S. 2:9, 15; 16:5; 20:1-22). Sense
embargament, van tornar la seva lleialtat a la casa de David i van tirar la seva sort amb el
regne de Judà quan, a la mort de Salomó, les restants tribus es van separar
(1 R. 12.21). Després de l'exili, els membres de Benjamí i de Judà van formar
els principals grups dels jueus que van retornar (Esd. 4:1). L'apòstol
Pablo (Fil. 3:5) va ser un dels membres més famosos de la tribu. Benjamí
apareix en la llista de les tribus esmentades en les visions profètiques de
Ezequiel i de Joan el revelador (Ez. 48:23, 24; Ap. 7:8).

Bib.: FJ-AJ v. 1.22.

3. Benjamita, fill de Bilhán (1 Cr. 7.10).

4. Israelita de la família d'Harim; s'havia casat amb una dona estrangera en
temps d'Esdras (Esd. 10.32); possiblement Benjamí 5.

5. reconstructor del mur de Jerusalem en temps de Nehemías (Neh. 3.23; 12.34)
i qui també va signar el pacte de Nehemías (10.28-39); potser Benjamí 4.

6. Nom de 3 portes de Jerusalem: a. Porta en la muralla nord, no
identificada (Jer. 37:13; 38:7; Zac. 14.10). b. Porta en el mur nord del
complex del temple (Jer. 20:2). Si la muralla nord de la ciutat era al
mateix temps el mur nord del complex del temple, aquestes 2 portes haurien
estat una sola. c. Porta situada a l'est en la reconstrucció ideal de
Jerusalem realitzada per Ezequiel (Ez. 48:32).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BENJAMIN

BENJAMÍ segons la Bíblia: L'últim dels fills de Jacob, i fill de Raquel, i germà de José.

L'últim dels fills de Jacob, i fill de Raquel, i germà de José. En arribar a Betlem, Raquel va donar a llum a Benjamí. En morir del part, li va donar el nom de Benoni, «fill de la meva aflicció».

Jacob ho va dir Benjamí (Gn. 35:16-20); va ser molt estimat pel seu pare, particularment després de la pèrdua de José, pel fet que l'havia tingut en la seva vellesa, i que era el fill menor de Raquel.

Jacob es va resistir molt al fet que acompanyés als seus germans a Egipte. Judà temia que si alguna desgràcia li succeïa a Benjamí, el seu pare podria morir de dolor (Gn. 43:1-17).

També José estimava molt a Benjamí (Gn. 43:29-34; 44:1-34). Benjamí va tenir deu fills i nombrosos descendents, que van formar una tribu d'Israel (Gn. 46:21; Nm. 26:38-41; 1 Cr. 7:6-12; 8).
Dues persones porten també aquest nom (1 Cr. 7.10; Esd. 10.32).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BENJAMIN