Bet-l'

Significat de Bet-el

(heb. Bêth-zKl, «casa [temple] de Déu»).

1. Llogaret cananeu originalment anomenat Llum.* El nom Bet-el li va ser donat per
Jacob, qui allí va tenir el seu somni de l'escala celestial (Gn. 28:16-19).
Estava a l'oest d'Hai al sud de Sitja (Gn. 12:8; Dj. 21.19) i prop de Micmas
(1S. 13:2). Abrahán va acampar 2 vegades en Bet-el, on va construir un altar (Gn.
12:8; 13:3); quan Jacob va tornar de la casa de Labán, en arribar al lloc
va seguir l'exemple del seu avi (35:1-15).

Quan els israelites, al comandament de Josué, van envair el país, el poble de
Bet-el va ajudar al d'Hai a resistir-los (Jos. 8:9-17), però totes dues ciutats van ser
conquistades (12:9, 16). En la divisió del país, Bet-el va ser assignada a
Benjamí, però era a la frontera amb Efraín (Jos. 16:1, 2; 18.11, 13, 21,
22) i els efraimitas la consideraven d'ells (Dj. 1.22-26; 1Cr. 7.20, 28).
Durant la guerra de l'Israel contra Gabaa, els israelites van buscar el consell
de Déu i li van oferir sacrificis en Bet-el (Dj. 20:1, 18, 26, 27; 21:2-4,
BJ). En aquests versicles la RVR tradueix Bet-el com a «casa de Déu», de mode
que els textos es poden entendre com que parlen del tabernacle en Sitja,
on estava l'arca en #aqueix temps; però 162 Bêth-zKl mai s'usa d'aquesta manera
en la Bíblia. Per a «casa de Déu» s'usen Bêth-Yahweh, Bêth- zElôhîm o
Bêth-bayith. El vocable Bêth-zKl sempre es refereix a la ciutat de #aqueix nom.
Després que els filisteus van destruir Sitja, Bet-el va ser un dels llocs
des del qual Samuel va jutjar a Israel i on, tal vegada, s'oferien sacrificis
(1S 7.16; 10:3). Quan les 10 tribus es van separar de la casa de David,
Jeroboam I va establir en Bet-l'un dels centres d'adoració del vedell
(1r 12.29-33; 13:1-32; 2R. 10.29). El rei Abías de Judà va ocupar temporariamente
la ciutat (2 Cr. 13.19).

78. Carrer d'un barri en Bet-el.

Bet-el va ser repetidament denunciada pels profetes pels seus pecats (Jer.
48:13; Am. 3.14; 4:4; 5:5, 6), i Oseas la flama Bet-avine (Us. 4:4; 5:8; 10:5).
Finalment, Josías va profanar el seu lloc sagrat, va destruir el seu altar i sobre ell
va cremar els ossos dels sacerdots idòlatres que van exhumar de les seves sepultures (1
R. 13:1-3; 2R. 23:4, 15-20). Vegeu Bet-avine 2.

Els descendents d'alguns dels habitants de Bet-el van tornar de
Babilònia amb Zorobabel després de l'exili (Esd. 2.28; Neh. 7.32), i la ciutat
va ser reconeguda com a pertanyent a Benjamí (Neh. 11.31). Va jugar un paper
important en el període macabeu (1 Mac. 9.50), i en la guerra judeo-romana va ser
capturada per Vespasiano. Avui és un llogaret petit anomenat Beitîn, a uns 17,5
km al nord de Jerusalem. Les excavacions dutes a terme en 1927 i en 1934
per W. F. Albright i J. L. Kelso (més les de 1954, 1957 i 1960 per Kelso)
mostren que el lloc va ser habitat des del 3er, mil·lenni a. C. i que va sofrir una
severa destrucció en el s XIII a. C. També donen evidència de la destrucció
pels assiris i en la transició entre els dominis babilònic i persa. Va ser
reconstruïda i existia com una petita població en temps d'Esdras.
Durant els períodes hel·lenístic, romà i bizantí, Bet-el va ser una ciutat
pròspera (figs 50,78). Mapa VI, E-3.

Bib.: FJ-GJ iv.9.9; J. L. Kelso, EAEHL I:190-193.

2. Muntanyes a la frontera d'Efraín (Jos. 16:1; cf 1r 13:1, 2). Sobre una de
els seus cims es va construir la ciutat de Bet-el.

3. Lloc en el territori de Simeón (1 S. 30:27). Vegin-se Betuel 2; Betul.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BET-EL

BET-EL Segons la Bíblia: Els homes d'Efraín van entrar i van passar a degolla a tots els seus habitants cananeus, quan s'estaven instal·lant en els territoris recentment conquistats

Els homes d'Efraín van entrar i van passar a degolla a tots els seus habitants cananeus, quan s'estaven instal·lant en els territoris recentment conquistats (Dj. 1.22-25); al final, la ciutat va quedar, de fet, en poder dels efrainitas (1 Cr. 7.28).

Quan els israelites es van reunir en Mizpa, prop de Gabaa, per a combatre contra Benjamí, van treure l'arca de Sitja, a 29 Km. de distància; de Mizpa va ser després portada a Bet-el, a uns 13 Km (Dj. 20:1, 27). Els homes d'Israel acudien allí per a consultar a Jehová; van erigir allí un altar provisional, oferint sacrificis sobre ell (Dj. 20.18-26).

Al final de la guerra, van tornar a Bet-el, presentant-se davant Jehová, i van construir un nou altar, o van reparar l'antic, i van oferir holocaustos (Dj. 21:2-4).

Quan ja no hi havia servei sacerdotal en Sitja, a causa de la pèrdua i de la recuperació de l'arca, Bet-el va ser un dels llocs en el circuit que Samuel recorria jutjant a Israel; allí es presentaven les ofrenes a Déu (1 S. 7.16; 10:3).

Allí Jeroboam, quan va tenir lloc el cisma nacional, va posar un dels seus vedells (1 R. 12.29-33), per a impedir que els israelites anessin a Jerusalem a adorar. Es va erigir un altar, i es van oferir sacrificis a l'ídol, però va ser condemnat per un home de Déu, i l'altar va ser fet fallida (1 R. 12.29-33; 13:1-32; Am. 7.10, 13).

Els profetes van denunciar el culte idolàtric, i als quals els practicaven (Jer. 48:13; Us. 10.15; Am. 3.14; 4:4; 5:5, 6). Va ser llavors que va ser anomenat Bet-avine, o «casa d'iniquitat, o de vanitat» (vegeu BET-AVINE, cp. Us. 4.15; 5:8; 10:5).

Amós, a causa de la seva audaç predicació, va estar en perill en Bet-el (Am. 7.10-13). Josías va destruir els seus altars i llocs alts; allí va cremar, conforme al predit pel profeta Abías, ossos trets dels sepulcres dels sacerdots pagans (2 R. 23:4, 15-20).

Alguns habitants de Bet-el van retornar de l'exili babilònic amb Zorobabel (Esd. 2.28; Neh. 7.32); aquesta ciutat va tornar llavors a les mans dels benjamitas (Neh. 11.31).

Les ruïnes d'aquesta ciutat, anomenada Beitin, es troben en la línia de divisió dels vessants de Palestina, a 18 Km. al nord de Jerusalem, en el cim d'un pujol que descendeix cap al sud-est, ocupant unes 80 Ha. Existeixen allí abundants restes arqueològiques i històrics.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BET-EL