Bet-horon

Significat de Bet-horon

(heb. Bêth-Jôrôn, «casa d'Horón» [un déu, el nom del qual significaria «cavitat»,
«caverna», «buit»]; egip. Bt 2rn; els registres mostren que aquesta deïtat va ser
adorada també a Egipte i Ugarit).

Dos llogarets bessons en el territori d'Efraín (Jos. 16:3, 5), separades per
uns 3 km, anomenades Bet-horón de Dalt i Bet-horón de Baix (BJ, NBE, DHH),
perquè hi ha una diferència d'altura d'uns 210 m entre els 2 llocs. Un tros
de ceràmica inscripto trobat en Tell Qasile conté la llegenda en hebreu
antic: «30 siclos d'or d'Ofir per a Bet-horón». Aquest nom es referiria a
una dels llogarets bessons o bé a un temple dedicat al déu Horón. 164

I. Bet-horón de Dalt

(heb. Bêth-Jôrôn {elyôn). Ciutat limítrofa d'Efraín (Jos. 16:5; «la de
a dalt», RVR) cap a Benjamí, situada sobre un cim muntanyenc. Va ser
construïda per Seera, una dona d'Efraín (1 Cr. 7.24). Controlava l'entrada
des de la planícia cap a la regió muntanyenca central (sens dubte, la raó per la
que Salomón la va fortificar; 2 Cr. 8:5). Se la identifica amb l'actual Beit {Ur
el-FÇq~, a uns 16 km al nord-oest de Jerusalem i a uns 617 m s.n.m. Mapa VI,
E-3.

II. Bet-horón de Baix

(heb. Bêth-Jôrôn tajtôn). Ciutat a la frontera d'Efraín, a la sortida
occidental de la costa des de les muntanyes (Jos. 16:3; 18.13). Estava a uns 3
km de Bet-horón de Dalt, i la seva altura era de 400 m s.n.m. Bet-horón de Baix,
ciutat estratègicament important, també va ser edificada per Seera i
fortificada per Salomó (1 Cr. 7.24; 1r 9.17; 2 Cr. 8:5); avui es diu Beit
{Ur et-Ta1tâ. El pas en el qual es troben totes dues ciutats va ser la ruta que
van prendre els amorreus en fugir davant els victoriosos israelites dirigits per
Josué (Jos. 10.10, 11). Els filisteus van pujar aquest estret congost per a
lluitar contra Saúl (1S. 13.18). En les guerres macabeas es van travar 2 grans
batalles en aquest lloc (1 Mac. 3.15, 16; 7.39, 40), i en aquest pas els jueus
gairebé van eliminar l'exèrcit romà de Cestio Gal, llegat de Síria (66 d. C.).

Bib.: B. Maisler, BA 14 (1951):48, 49; FJGJ ii.19.8.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BET-HORON

BET-HORÓN segons la Bíblia: Ciutats bessones d'Efraín, distanciades 3 Km. l'una de l'altra, i amb una diferència d'altura de 190 metres, anomenades «l'alta» i «la baixa», respectivament.

Ciutats bessones d'Efraín, distanciades 3 Km. l'una de l'altra, i amb una diferència d'altura de 190 metres, anomenades «l'alta» i «la baixa», respectivament. Dominaven un congost molt estratègic, i van ser fortificades per Salomó (2 Cr. 8:5).

Els caps militars van reforçar sobretot els murs de Bet-horón l'alta, pel fet que tenia la posició clau (1 R. 9.17; 1 Cr. 9.50). Les guerres es van acarnissar en aquest lloc. Els amorreus van fugir davant Josué per aquest congost (Jos. 10.10 ss). Els filisteus les van prendre per a combatre a Saúl (1 R. 13.18).

Judes Macabeo va lliurar allí dues batalles (1 Mac. 3.15 ss; 7.39). L'exèrcit de Cestio Gal·li, governador de Síria, va ser gairebé aniquilat en aquest lloc pels jueus (Josefo, Guerres 2.19, 8).

Aquests dos pobles continuen existint, amb els noms de «et-Takta» i «et-Foka», amb el nom de «Bet Ur» per al conjunt, 31° 53′ N, 35° 6′ i 5′ E.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BET-HORON