Bet-siguin
també: Bet-sean
Significat de Bet-siguin
(heb. Bêth-shezân; Cartes d'Amarna, Bît-Sâni; egip. Bt-shir, Bt-shr i
Bt-shnri3).
166 Antiga ciutat fortificada dels cananeus en l'extrem oriental de la
plana d'Esdraelón, sobre el riu J~lãd, prop del Jordán. Ocupava una
posició estratègica sobre el camí principal a Damasc, raó per la qual els
egipcis la van considerar per segles com una ciutat clau per al seu imperi
asiàtic. Bet-seán no va ser ocupada pels hebreus en temps de Josué (Dj.
1.27), i, en dividir-se la terra, la ciutat va ser assignada a Manasés, encara que
estava en el territori d'Isacar i d'Aser (Jos. 17.11). Quan el rei Saúl
va morir l'ocupaven els filisteus, els qui, després de la batalla de Gilboa,
van penjar en ella al rei i als seus fills (1 S. 31:10, 12; 2 S. 21.12). Sembla que
David la va ocupar, perquè va pertànyer al regne de Salomó. Aquest la va posar sota la
administració de Baana, la residència de la qual era Meguido (1 R. 4.12).
El faraó Sisac* esmenta Bet-seán com una de les ciutats que va conquistar
durant la seva campanya palestina (cf 1 R. 14.25, 26). Després d'un silenci de
molts segles, Bet-seán apareix una altra vegada en la història en el s III a. C.,
conquistada per Antíoc III (218 a. C.). En el 107 a. C. va caure una altra vegada en mans
dels jueus, i va romandre breument sota el control d'éstos; entretant, el seu
nom havia canviat per Escitópolis. Quan Pompeu la va convertir en ciutat
lliure (63 a. C.), la va unir a les ciutats de la Decápolis. El llogaret modern de
Beisân ha conservat el seu antic nom. El lloc original, un dels més
notables de Palestina, porta el nom de Tell el-2utsn. Mapa VI, C-4.
81. Monticle en ruïnes de Tell el-2utsn, lloc de la Bet-seán antiga.
Una expedició de la Universitat de #Pensilvània va excavar les ruïnes des de 1921
fins a 1933 i va descobrir 18 nivells d'ocupació. Es va trobar que la ciutat ja
estava sota la influència egípcia al començament del 2n mil·lenni a. C., i va ser una
poderosa ciutat-regno durant el període hicso. Les excavacions també
van revelar que després de la conquesta de Bet-seán per Tuthmosis III, va romandre
en possessió dels egipcis com una guarnició militar durant 3 segles.
Durant #aqueix període es van construir 2 temples sobre els fonaments de temples
anteriors: un per a Astarté-Anat i l'altre per a Mekal-Reshef. De #aqueix època
datarien també diversos deixants egipcis monumentals, 2 de les quals van ser
erigides per Seti I i l'altra per Ramsés II, més una estàtua de Ramsés III,
descoberta entre les ruïnes per l'expedició (figs 459, 460). També es
van descobrir molts objectes que llancen llum sobre els ritus del culte pagà de
els cananeus, particularment el de les serps.
Bib.: FJ-AJ xiii.10.3; F. James, N. Tzori D. Bahat, EAEHL I:207-229.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).