Bet-sud
també: Bet-sur
Significat de Bet-sud
(heb. Béth-tsúr, «casa de [una; la] roca»).
Ciutat cananea assignada a Judà i habitada per descendents de Caleb (Jos.
15.58; 1Cr. 2.45; cf v 42). Roboam la va fortificar (2 Cr. 11:5, 7), i després del
exili va ser el centre d'un districte (Neh. 3.16). Va exercir un paper important
en les guerres macabeas: allí Judes va obtenir una gran victòria sobre el general
sirià Lisias (1 Mac. 4.29; 2 Mac. 11:5; 13.19, 22), i més tard la va fortificar (1
Mac. 4:61; 6:7, 26). Després la va prendre Antíoc V Eupator (6.49, 50), i després
va ser fortificada pels sirians baix Báquides (9.52) però reconquerida per els
jueus sota Simeón Macabeo (11:65, 66; 14:7).
83. Monticle de la Bet-sud antiga, vist des del nord.
El nom ancestral s'ha conservat en Beit Tsûr, a uns 6,5 km al nord de
Hebron, però el lloc exacte de l'antiga Bet-sud es troba en Khirbet
et-Tubeiqah, a uns 5,5 km al nord-oest d'Hebron. Les excavacions realitzades
en 1931 i en 1957 confirmen la història de la ciutat com la descriuen els
anals literaris. També mostren que ja era un poble important en el s
XVIII a. C. Mapa VI, E-3.
Bib.: R.W.Funk, EAEHL I: 263-267.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BET-SUD
BET-SUD segons la Bíblia: Ciutat en el territori de la tribu de Judà, al sud de Jerusalem (Jos. 15.58), fortificada pel rei Roboam (2 Cr. 11:7)
Ciutat en el territori de la tribu de Judà, al sud de Jerusalem (Jos. 15.58), fortificada pel rei Roboam (2 Cr. 11:7); després de la captivitat, capital de districte; en la guerra dels macabeus, fort pel qual es combat durament.
Avui només ruïnes de la ciutat més alta de Palestina (1.000 m. sobre el nivell de la mar).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).