Cadenes

Significat de Cadenes

Les cadenes s'usaven com a adorn o com a símbols d'honor i autoritat, o per a
retenir als presoners. En la Bíblia és traducció de diverses paraules
hebrees, aramees i gregues: 1. Heb. singular rattôq, cadenes en general (1 R.
6.21; Is. 40:19; Ez. 7.23). 2. Heb. plural sharshôth (singular, sharshâh) i
sharsherôth (singular, sharsherâh), cadenes d'ornament (Ex. 28:14, 22; 1 R.
7.17). 3. Heb. râbîd, hamûnêk (aram. hamnîkâ ), jârûz i ânâq, cadena per al
coll, «collaret». Exemples de persones que van rebre cadenes al voltant de la seva
coll en ser elevats a un alt càrrec van ser José (Gn. 41:42) i Daniel (Dn.
5:7, 16, 29). Relleus i dibuixos egipcis il·lustren el moment en què es
atorguen #aqueix distincions a alts funcionaris de l'estat; es van trobar els
mateixos símbols en tombes de reis i nobles. Generalment consistien en
comptes artísticament units i amb una arracada de filigrana d'or, penjat
sobre el pit, sobre el qual apareixia el nom del monarca regnant (fig 97).
En Cnt. 1.10 s'esmenta els collarets de perles o altres gemmes com les que
coneixem avui. 4. Heb. plural tôrîm, cadenes per al cap. Estaven subjectes
a l'altura de les temples, descendien per les galtes i reposaven sobre el
pit (Cnt. 1.11). 5. Heb. nejôsheth, «cadena de coure» (Lm. 3:7). 6. Heb.
netîfâh, cadena (collaret) usat com a pendent de les orelles (Is. 3.19). 7. Heb.
ânâq, collaret per al coll (Pr. 1:9). 8. Heb. aziqqîm, cadenes per a les
nines (com si fossin esposes) per a portar presoners (Jer. 40:1, 4). 9.
Heb. zêq, cadenes per als turmells (a la manera de grills) per a portar
presoners (Sal. 149:8; Is. 45:14, BJ; Nah. 3.10, BJ). Tant les de les
nines com les dels turmells podien ser de bronze o de ferro. 10. Heb.
jâjî, 2 o més anells que penjaven del nas (en forma de cadena) per a portar
presoners (Ez. 19:4, 9). 11. Heb. etsâdâh, cadena per als turmells, usat
com a adorn per a fer passos més curts (Nm. 31:50). 12. Gr. singular jálusis,
cadena o grilló per a mantenir presoner a algú (Mr. 5:3; etc.). En
temps del NT era costum encadenar a presoners importants o notoris a
els soldats que els custodiaven; molt probablement així va ocórrer amb Pedro i
Pablo durant les seves presons (Hch. 8.29; 12:7; 21.33; 28:16, 20; 2 Tu. 1.16).
13. Gr. desmós, cadena o «lligam» amb què es 185 subjecta a un presoner (Jud.
6). 14. Gr. seirá, «cadenes de presons» (2 P. 2:4).

97. Cadenes i pectorals d'or provinents de la tomba de Tutankamón.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CADENES

CADENES segons la Bíblia: Diversos vocables grecs i hebreus es tradueixen a les llengües modernes amb la paraula «cadenes».

Diversos vocables grecs i hebreus es tradueixen a les llengües modernes amb la paraula «cadenes».

(a) Després de la caiguda de Jerusalem l'any 586 abans de Crist, Jeremies es trobava «en cadenes», és a dir, presoner amb diversos companys (Jer. 40:1-4).

En sentit metafòric s'usa per a indicar les cadenes de l'aflicció o del dolor, i a vegades s'usa la paraula «entenimentades», la qual cosa indica que molts presoners eren lligats amb cordes i no amb cadenes metàl·liques (Jb. 36:8).

(b) També indica la sèrie d'estrelles en el firmament, especialment les constel·lacions de les Plèiades i d'Orión (Jb. 38:31). Algunes versions com la Nova Bíblia Espanyola tradueixen la paraula hebrea per «llaços» o «lligadures», en aquest passatge, en comptes de «cadenes».

(c) La paraula, pot usar-se també per a designar joies (Éx. 28:14). Algunes versions com la Reina-Valera tradueixen aquí la paraula hebrea per «cordons». També designa motius ornamentals en el temple de Salomó (1 R. 7.17; 2 Cr. 3:5) i les cadenes posades d'adorn als ídols (Is. 40:19).

(d) Designa, en sentit metafòric, la cura de Déu per Jerusalem (Ez. 16.11). A vegades el rei regalava al seu favorit una cadena o collaret (Dn. 5.29).

(e) En sentit general s'usa de tot allò que lliga, lliga o uneix, ja en sentit material o moral (Hch. 26:29; He. 11.36; Ef. 6.20; Jud. 6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CADENES