Carrer
també: Calle
Significat de Carrer
(heb. jûts [áh], shûq; ac. îtsu; gr. rhúm).
A les ciutats de l'antiguitat, anteriors al període hel·lenístic, no existia
un sistema ordenat de carrers (amb la possible excepció de ciutats grans
com a Babilònia). Les ciutats de Palestina i Síria tenien carrers estrets que
les travessaven en totes direccions. Una dreta era una excepció tan
notable que a un carrer de Damasc se li va donar precisament #aqueix nom, «Dreta»
(Hch. 9.11; fig 149). Poques eren prou amples com perquè els
vehicles poguessin transitar per elles (vegin-se Jer. 17.25; Nah. 2:4), i moltes
a penes permetien creuar-se dues bèsties de càrrega. Com que les habitacions de
les cases donaven a un pati central, els carrers en general estaven
flanquejades a banda i banda per murs tancats, en els quals de tant en tant es
obrien algunes portes. Els negocis tenien els seus fronts oberts cap a elles.
Els mercaders que venien la mateixa classe d'articles, o els artesans que
fabricaven els mateixos productes, en general vivien en la mateixa via; d'allí
noms com a «carrer dels Forners» (Jer. 37:21). Les cantonades servien per a
mostrar mercaderies, i com a llocs de reunió (Mt. 6:5; cf Lc. 13.26). A prop
de les portes de la ciutat, comunament, els carrers eren més amples i en
alguns casos constituïen espais oberts. Els carrers no es netejaven en les
ciutats de Palestina, i les escombraries que es llançava en elles servia d'aliment
als gossos que vagaven a gust pertot arreu (Ex. 23.31; Sal. 59:6, 14,
15). Molt poques vegades eren pavimentades. Herodes Agripa II li va donar a Jerusalem
la 1a que es tingui memòria, seguint l'exemple d'Herodes el Gran, el seu
besavi, que havia finançat la pavimentació dels principals carrers de
Antioquia. No hi havia il·luminació nocturna, però algunes d'elles tenien
«guardes» que rondaven «la ciutat» (Cnt. 3:3; 5:7; cf Sal. 127:1). Vegeu
Porta.
Bib.: FJ-AJ xx.5.3; FJ-GJ ii.14.9; 15.5; vaig veure.8.5; FJ-AJ xx.9.7; xvi.5.3.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CARRER
CARRER segons la Bíblia: A les ciutats antigues els carrers eren generalment estretes i sinuoses.
A les ciutats antigues els carrers eren generalment estretes i sinuoses. Se'n deia per la seva característica més excel·lent i, així hi havia carrers anomenats «ampla», «recta», «del mitjà», «vella», etc. (Esd. 10.13; Pr. 7:8; Jer. 6.11; Hch. 9.11; 12.10).
Hi havia carrers fets únicament per al trànsit de les persones, i n'hi havia especialitzades en determinat tipus d'ocupació o comerç; així hi havia la dels fusters, la dels joiers, la dels forners, etc. (Jer. 37:21).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).