Camell

Significat de Camell

(heb. generalment gâmâl; kirkârâh [plural kirkârôth, Is. 66:20]; bêker i
bikrâh s'usen per als camells i les camelles joves, respectivament [la
RVR les tradueix per dromedaris en Is. 60:6 i Jer. 2.23]; gr. kámlos).

Animal àmpliament utilitzat en el món antic i també en el modern com
bèstia de càrrega i de cadira (figs 12, 30, 106). És un quadrúpede veloç i de
gran resistència, i se l'esmenta amb freqüència en la Bíblia. En Lv. 11 i
Dt. 14 li ho inclou entre els animals immunds.

El camell de la Bíblia és, gairebé sense excepció, el d'un sol gep o
dromedari, no el 193 de 2° bactrià que es mostra en l'art de la
Mesopotàmia i de Pèrsia. Els patriarques posseïen camells (Gn. 24:10), i en el seu
temps hi havia caravanes d'ismaelitas formades per aquest animal que recorrien el
camí entre Transjordània i Egipte (37:25; Is. 30:6). Pel temps de els
jutges eren tan comuns, que els nòmades madianites del desert oriental
envaïen Palestina amb «camells innombrables» (Dj. 6:5). Des de #aqueix temps,
apareixen amb freqüència en els relats bíblics, especialment en relació amb
la gent i les caravanes del desert. Aquests animals, en general
pacients i flegmàtics, pot ser summament tossuts i malvats, especialment
quan estan en zel. És probable que aquesta sigui la raó perquè el profeta
Gemegaire compari a l'Israel idòlatra amb una «camellita lleugera» (Jer. 2.23,
BJ).

106. Caravana de camells precedida per un ruc prop d'Esmirna, a l'oest del
Àsia Menor.

En el NT s'esmenta el camell en relació amb 2 persones: Joan el Baptista
vestia un mantell (una tela aspra) teixit amb el seu pèl (Mt. 3:4; Mr. 1:6; cf 2
R. 1:8), i Jesús parlava d'un camell que passava per l'ull d'una agulla (Mt.
19.24) i d'homes que colaven el mosquit i s'empassaven el camell (23.24).
Vegeu Pèl de camell.

Alguns erudits han afirmat que aquest animal no hauria estat domesticat fins a
el s XII a. C., i que tots els esments anteriors de l'AT serien anacròniques.
Es basen majorment en el fet que es troben figures de camells en els
relleus i murals egipcis antics, però que l'animal no s'esmenta en
textos egipcis ni cuneïformes anteriors al s XII a. C. Encara que l'evidència
sembla indicar que era molt usat abans de #aqueix temps, la seva domesticació i ocupació
esporàdics en petites quantitats està ben documentada des de temps molt
primerencs a Egipte, Palestina i Mesopotàmia. En contextos arqueològics molt
antics es van descobrir petites escultures de camells carregats, i en un
segell cilíndric antiquíssim de Mesopotàmia apareix una representació
pictòrica d'un home muntat sobre un d'ells. Les evidències en favor de
l'existència del camell domesticat arriben, en alguns casos, fins al 3er
mil·lenni a. C.

Bib.: F. E. Zeuner, A History of Domesticated Animals [Una història de els
animals domesticats] (Nova York, 1963), pp 341-360.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CAMELL

CAMELL segons la Bíblia: Hi ha dues espècies de camell:
el camell pròpiament dit, o camell de dos geps («camelus bactrianus»), originari d'Àsia central, i
el dromedari («camelus dromedarius»), d'un sol gep.

Hi ha dues espècies de camell:
el camell pròpiament dit, o camell de dos geps («camelus bactrianus»), originari d'Àsia central, i
el dromedari («camelus dromedarius»), d'un sol gep.

Aquesta es correspon amb el gep posterior del «c. bactrià», encara que, en realitat, té una altra més petita, que passa gairebé inadvertida, i que es correspon amb l'anterior del dit «c. bactrià».

En Lv. 11:4 es diu que el camell «no té peülla hendida». En efecte, encara que els seus membres acaben en dos dits, com succeeix amb els altres remugants, aquests dos dits estan coberts per una espècie d'ampli i fibrós coixí, recobert d'una resistent capa còrnia, que fa el paper de sola, per la qual cosa no presenta forma externa de peülla hendida.

Aquesta constitució del peu està admirablement ajustada per a la marxa per la sorra del desert.
El camell és un dels animals domèstics més útils, notable per la seva força i resistència.

Pot subsistir amb un farratge d'allò més miserable i espinós. Els geps estan constituïts per una abundant reserva de greix que va disminuint en anar passant per un dejuni prolongat. Té també, sota la panxa, un conjunt de cel·les aqüíferes que li proveeixen d'una reserva d'aigua metabòlica.

El camell arriba a mesurar 2,5 m. d'altura però en agenollar-se se li pot carregar amb tanta facilitat com a un ase. Pot portar una càrrega de 250 kg. i marxar durant tot el dia sota un sol de justícia.

La seva carn, prohibida als israelites (Lv. 11:4), és no obstant això consumida pels àrabs. Amb la seva pell es fan botigues i peces de vestir. La llet de camella és una de les bases de l'alimentació dels beduïns.

Enfront de les declaracions de crítics hostils a la Bíblia, la recerca ha descobert estatuetes representant camells, i ossades i altres vestigis que es remunten fins a l'any 3.000 a. C. (cp. J. P. Fee, «Abraham’s Camels», Journal of Near Eastern Studies, University of Chicago, juliol 1944, PP. 187-193).

Per això, no és sorprenent que Abraham i Jacob posseïssin camells (Gn. 12.16; 30:43), igual que els ismaelitas que van portar a José a Egipte (Gn. 37:25).

Està també demostrat que la domesticació dels camells estava molt desenvolupada en el segle XII a. C., i que no es pot argumentar cap dificultat històrica a les hordes de madianites muntades sobre camells (Dj. 6:5), ni davant les caravanes ricament carregades de la reina de Saba (1 R. 10:2).

Sentit figurat. En dues ocasions va fer ús el Senyor Jesús de la figura del camell com a base d'una comparació (Mt. 19.24; 23.24). Tota la força d'aquest doble paral·lel es troba en la hipèrbole.

Mai podrà passar un camell per l'ull d'una agulla, ni tampoc pel gaznate d'un fariseu. Res en aquesta figura sembla confirmar la postura que «l'ull de l'agulla» seria un portell obert en la gran portalada d'una ciutat oriental.

Amb tot aquest paral·lelisme, el Senyor es refereix d'una banda a la plec dels fariseus, i a la impossibilitat d'alguna cosa en l'ordre natural de les coses, però possible per a Déu. En gràcia, la nova creació elimina totes les dificultats d'accés a Déu.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CAMELL