Candace
Significat de Candace
(gr. Kandák, tal vegada «princesa dels servents»).
Títol de la reina de Nubia o Etiòpia* (Hch. 8.27), la capital del qual estava en
MeroN, a uns 208 km al nord de Khartum i entre la 5a i la 6a cataractes del
Nil. Estrabón, Dion Casio i Plinio donen els títols de diverses reines
meroíticas com a Ca(n)take o Ca(n)dakit. Descobriments recents en el
cementiri real de Nubia (en MeroN i Barkal) indiquen que la reina esmentada en
els Fets era Amanitere (el títol dels quals apareix en un cartutx com Kntky,
«Candace») i que va regnar des del 25 d. C. fins al 41 d. C. Un eunuc de la seva cort
(ja fos jueu de naixement o prosélito), que havia anat a Jerusalem per a
assistir a una de les festes jueves, es va convertir al cristianisme mitjançant la
obra evangelitzadora de Felipe (vs 26-39).
Bib.: P-NH vaig veure. 186; J. A. Wilson, JNES 18 (1959):287.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CANDACE
CANDACE segons la Bíblia: Reina d'Etiòpia, probablement de Meroe, al sud de Nubia (Hch. 8.27).
Segons diversos historiadors, va haver-hi diverses reines de #aqueix nom que van governar Meroe a principis de l'Era Cristiana.
Reina d'Etiòpia, probablement de Meroe, al sud de Nubia (Hch. 8.27).
Segons diversos historiadors, va haver-hi diverses reines de #aqueix nom que van governar Meroe a principis de l'Era Cristiana.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).