Capadòcia
també: Capadocia
Significat de Capadòcia
(gr. Kappadokía, tal vegada «província de bons cavalls»).
Regió muntanyenca del 209 Àsia Menor oriental, una província romana. Estava
limitada al nord pel Ponto, a l'oest per Galacia, al sud per Cilicia i al
aquest per Armènia i el riu Eufrates. Produïa molts cavalls, ovelles i mules.
Els romans van percebre la seva importància militar com a regió de frontera, i
després de la mort del semiindependiente rei Arquelao (17 d. C.) la van annexar i
la van administrar mitjançant un procurador. S'esmenta que jueus de Capadòcia
van assistir a la festa de Pentecosta a Jerusalem l'any de la mort de
Crist (Hch. 2:9), i l'existència d'esglésies cristianes en data molt primerenca
està corroborada per la salutació de la 1a epístola de Pedro
(1 P. 1:1). Mapa XIX, D-13.
Bib.: D. Magie, Roman Rule in Àsia Minor [El govern romà a l'Àsia Menor]
(Princeton, NJ, 1950), pp 200, 201, 491-496.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CAPADÒCIA
CAPADÒCIA segons la Bíblia: Província d'Àsia Menor, limita dóna al nord pel Ponto; al sud per Cilicia, Síria i Armènia; a l'oest per Licaonia. Famosa pel seu blat i cavalls; els seus habitants eren incultes i de poca moral.
Província d'Àsia Menor, limita dóna al nord pel Ponto; al sud per Cilicia, Síria i Armènia; a l'oest per Licaonia. Famosa pel seu blat i cavalls; els seus habitants eren incultes i de poca moral.
En el dia de Pentecosta hi havia capadocis (Hch. 2:9). (Vegeu 1 P. 1:1).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).