Capernaum

Significat de Capernaum

(gr. Kafarnaóum o Kapernaóum [transliteració de l'heb. Kefar Nâjûm, «llogaret de
Nahum»]).

Poble a la vora de la Mar de Galilea. Com tenia una duana (Mt. 9:9) i una
guarnició romana, tal vegada era el límit entre els estats de Felipe i de
Herodes Antipas. El capità de la guamición era particularment amigable amb
els jueus, com ho indica el fet que va construir una sinagoga per a ells
(Mt. 8:5-13; Lc. 7:1-10). Capernaum va ser la llar de Simón Pedro i Andrés (Mr.
1.29; Lc. 4.38), i on Mateo (Leví) va rebre el seu anomenat a l'apostolat (Mt.
9:9-13; Mr. 2.14-17; Lc. 5.27-32). Jesús va realitzar allí molts miracles (Mt.
8:5-17; Mr. 1.21-28; 2:1-13; Jn. 4.46-54; etc.) i va predicar molts sermons (cf
Jn. 6.24-71; Mr. 9.33-50). En realitat, se la coneixia com «la seva ciutat» (Mt.
9:1; cf Mr. 2:1). No obstant això, el seu ministeri no va produir una impressió gran
sobre els seus habitants. Van refusar penedir-se, per la qual cosa Jesús va predir la
destrucció completa de la ciutat (Mt. 11.23, 24; Lc. 10.15).

Encara està en discussió la identificació del lloc. Una tradició tardana la
situa en Kh~n Minyeh, a uns 9,5 km al nord de Tiberias; però una més antiga,
que és la més acceptada, la situa en Tell 2ûm, a uns 4 km de la desembocadura
del Jordán, en la ribera nord-occidental de la Mar de Galilea. Les excavacions en
Tell 2ûm han revelat una sinagoga jueva que es va reconstruir en part. Prové
del s IV d. C., però no se sap amb certesa si està sobre el mateix lloc de la
sinagoga en la qual Jesús va predicar (Mr. 1.21). Mapa XVI, C-4.

Els treballs arqueològics dirigits per V. Corbo des de 1968 han descobert en
Capernaum cases i altres estructures que ens porten fins al s I a. C. Entre
elles hi ha una església cristiana octogonal del s V d. C. (proveïda de
bautisterio) i una església-llar del s IV, que els excavadors creuen que es
va construir sobre el lloc que en #aqueix temps es creia hauria estat la llar de
Pedro. Inscripcions gregues, aramees, sirianes i llatines pintades en el
arrebossat de #aqueix església testifiquen que la ciutat va ser sovint visitada
per pelegrins cristians en el s IV d. C.

Bib.: N. Avigad, EAEHL I: 287-290.

111. Ruïnes de la sinagoga en Capernaum, amb el que hauria estat part del
edifici situat en el mateix lloc on Jesús va ensenyar.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CAPERNAUM

CAPERNAUM segons la Bíblia: Ciutat sobre la ribera nord-oest del llac de Galilea, a la regió de Zabulón i Neftalí (Mt. 4.13-16; cp. Lc. 4.31; Jn. 6.17-24).

«ciutat de Nahum», o també «ciutat de consol».

Ciutat sobre la ribera nord-oest del llac de Galilea, a la regió de Zabulón i Neftalí (Mt. 4.13-16; cp. Lc. 4.31; Jn. 6.17-24).

Era lloc de residència d'un recaptador d'impostos (Mr. 2:1, 14) i indubtablement hi havia una guarnició romana (Mt. 8:5-13; Lc. 7:1-10).

Al començament del seu ministeri procedent de Natzaret, Jesús va ser a Capernaum, i va fer d'aquesta ciutat la seva caserna general amb tanta freqüència, que va venir a ser anomenada «la seva ciutat» (Mt. 9:1; cp. Mr. 2:1).

Allí va ser que va sanar: la paràlisi al servidor del centurión (Mt. 8:5-13; Lc. 7:1-10);

de febre a la sogra de Pedro (Mt. 8.14-17; Mr. 1.29, 31).
Jesús també va sanar en aquesta ciutat a un endimoniat (Mr. 1.21-28; Lc. 4.31-37);

un paralític portat per 4 homes (Mr. 2:1-13; cp. Mt. 9:1-8);
al fill d'un oficial real (Jn. 4.46-54), i a un gran nombre d'altres malalts (Mt. 8.16, 17; Mr. 1.32-34; Lc. 4.23, 40, 41).

El discurs recollit en Jn. 6.24-71, (després del miracle de la multiplicació de pa amb el qual van menjar 5.000 homes, i després d'altres al·locucions), va ser pronunciat en la sinagoga de Capernaum o en algun altre lloc de la ciutat (Mr. 9.33-50).

Va ser també en Capernaum que Jesús va cridar a Mateo (també anomenat Leví) a l'apostolat mentre estava en el despatx de recollida d'impostos (Mt. 9:9-13; Mr. 2.14-17; Lc. 5.27-32; cp. Mt. 17.24).

Malgrat els ensenyaments i de les obres de Jesús, els habitants de Capernaum no es van penedir.

El Senyor va anunciar la ruïna total de la seva ciutat (Mt. 11.23, 24; Lc. 10.15), que efectivament es va complir. L'AT no esmenta Capernaum, sent possible que no existís sinó fins al cap de la captivitat.

En general se situa Capernaum en «Tell Hum», a uns 4 Km. al sud-oest de la desembocadura del Jordán en el llac.

S'han trobat ruïnes importants, pròximes a Betsaida i a Tabgha, amb les restes d'una sinagoga del segle III d. C.

No lluny d'allí es troba la font de Capernaum, les abundants aigües de la qual regaven parcialment la plana de Genesaret. En l'actualitat rep el nom de «Ain et-Tabighah».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CAPERNAUM