Chefira

CHEFIRA (LLOC) [Heb kĕpı̂râ ( כְּפִירָה) ]. Una ciutat en el territori de Benjamí (Jos. 18.26). Chephirah va ser una de les quatre ciutats hevees els habitants de les quals van enganyar a Israel, fent les paus amb Josué amb el pretext que eren d'una terra llunyana (Jos. 9.17). Els habitants de Chephirah i les altres tres ciutats hevees (Gabaón, Quiriat-jearim i Beerot) es van salvar així de l'anihilació i se'ls va permetre viure entre els israelites com a llenyataires i portadors d'aigua (Josué 9: 26-27). La ciutat es va incorporar al territori tribal de Benjamí (Jos. 18.26), i més tard els seus habitants es van comptar entre els que van tornar de l'exili en Babilònia (Esdras 2.25; Nehemías 7.29).

Edward Robinson (1867: 146) va ser el primer erudit modern a identificar a Chephirah amb Khirbet el-Kefireh (MR 160137), un tell de 4 a 6 acres situat aproximadament a 1.5 el meu al N de Kiriath-jearim i a 5 la meva a l'OSW de Gabaón (el- Foque). Pràcticament tots els erudits estan d'acord amb aquesta identificació ( GP 2:92, 120, 298; Kallai EncMiqr 4: 228-29; Yeivin 1971: 141, LBHG , 433; etc. ). Kh. el-Kefireh no s'ha examinat sistemàticament. Garstang (1931: 166, 369) va visitar el lloc i va trobar ceràmica de LB allí. El lloc està situat en un espolón empinat i alt, delimitat en la N i S per dos wadies que s'uneixen només Wde la ruïna per a formar Wadi Qotneh, que descendeix a la vall d'Aijalon. Durant els temps bíblics, Chephirah custodiava el punt mitjà d'un camí secundari que connectava les ciutats de Gabaón i Aijalón, sent el camí de connexió principal el famós ascens Bet-horón, situat entre 3 i 4 milles més al nord al nord.

Bibliografia

Garstang, J. 1931. Joshua, Jutges. Londres. Repr. 1978.

Robinson, E. 1867. Recerques bíbliques en Palestina i les regions adjacents. 3d ed. 3 vols. Londres. Repr. Jerusalem, 1970.

Yeivin, S. 1971. L'assentament benjaminita en la part occidental del seu territori. IEJ 21: 141-54.

      DAVID A. DORSEY