Chezib

CHEZIB (LLOC) [Heb kĕzı̂b ( כְּזִיב) ]. Una ciutat en S Canaán on va néixer Sela, un dels fills de Judà, d'una dona cananea (Gènesi 38: 5). El context de la referència bíblica implica que la ciutat estava prop d'Adullam ( cf. Gènesi 38: 1). El consens és que el lloc és el mateix que ACHZIB [heb ˒akzı̂b ] en Judà (Jos. 15.44; Miq. 1.14), que resulta de l'addició d'una ˒alep protètica a kĕzı̂b ( GKC ¶19m). Identificació d'Eusebio  ( Onomast.172 ) d'Achzib amb la ciutat de Chasbiconserva encara més la tradició consonàntica. Chasbi ara es coneix com Tell el-Beida (MR 145116), que està prop d'Adullam. Saarisalo (1931) va visitar el lloc i, encara que va identificar a Tell el-Beida com Moresheth-gath, va descriure una configuració de tell típica amb fragments de ceràmica dels primers Ferro I i II en la seva superfície; en cas contrari, no s'ha fet cap treball arqueològic en el lloc.

El TM diu que "ell estava" (és a dir, Judà) en Chezib quan la dona va donar a llum a Sela; no obstant això, la RSV segueix al Grec que diu que "ella estava" (és a dir, la dona cananea) en Chezib quan va donar a llum. La traducció de Speiser ( Genesis AB, 295) essencialment fusiona les dues tradicions i tradueix la frase: -estaven en Chezib. . . " El text hebreu, a més, implica que només Sela va néixer en Chezib, mentre que el grec implica (-quan els va donar a llum-) que allí va donar a llum a tots els fills: Er, Onán i Sela. Si bé el Gk pot preservar la informació més precisa, els dos primers fills, Er i Onan, es van tornar irrellevants pel que fa als propòsits de l'herència, ja que tots dos van morir sense fills. Els descendents de Sela, no obstant això, necessitarien aquesta informació (cf. Números 26: 19-20). Potser el text hebreu acomoda només la informació essencial (cf. Keil i Delitzsch nd: 339-340).

Bibliografia

Keil, CF i Delitzsch, F. i The Pentateuch. Trans. J. Martin. Repr. Grans ràpids.

Saarisalo, A. 1931. Recerques topogràfiques en la Sefela. JPOS 11: 98-104 [14-20].

      DÓNA-LI W. MANOR