Colònia
també: Colonia
Significat de Colònia
(gr. kolÇnía).
En temps del NT, un assentament de ciutadans romans en territoris
sotmesos, autoritzats pel senat de Roma. Els colonitzadors retenien el seu
ciutadania romana amb els privilegis relacionats amb això, i generalment
formaven l'aristocràcia de l'àrea on vivien. Des de temps d'Augusto, les
colònies es formaven assentant soldats veterans (molts dels quals no eren
ciutadans) en localitats estratègiques i donant-los privilegis especials, com
la ciutadania romana i una constitució per a la ciutat similar a la de Roma.
En general, eren lleials suports de la causa romana en països distants.
Filipos de Macedònia va ser una d'elles (Hch. 16.12).
Bib.: A. N. Sherwin-White, The Roman Citizenship [La ciutadania romana]
(Oxford, 1939); G. H. Stevenson, Roman Provincial Admistration [Administación
provincial romana] (Oxford,1939).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).