Continu

Significat de Continu

(heb. tamîd, «contínuament», «regularment»).

Tamîd apareix 103 vegades en l'AT com a adjectiu (Ex. 29:42) i com a adverbi
(27:20). Generalment, quan se l'usa com a adjectiu li ho aboca «continu»,
«perpetu»; i quan li ho empra com a adverbi, «contínuament», «de
continu», «sempre». L'expressió hebrea que amb més freqüència es tradueix
com «diàriament» és yôm beyôm, literalment «dia per dia». Tamîd s'usa en
relació amb el tabernacle unes 50 vegades: amb l'holocaust matutí i
vespertí diaris (Ex. 29:38,42), amb el candelabro (27:20), amb els pans de
la proposició (25:30), amb l'encens (30:8), amb el foc sobre l'altar
(Lv. 6.13), amb el foc i el núvol que reposaven sobre el tabernacle (Nm.
9.16), amb el servei musical (1 Cr. 16:6,37), etc. En tots els casos, tamîd
denota aspectes dels serveis del tabernacle o del temple que es realitzaven
«de continu», «contínuament», «perpètuament», a diferència dels ritus
especials que s'efectuaven només en moments determinats -com en la Pasqua
o en el Dia de l'Expiació- o per als individus. Així, els 7 llums del
candelabro mai s'extingien al mateix temps; mai es permetia que el foc
sobre l'altar dels holocaustos s'apagués; el pa de la Presència sempre
estava sobre la seva taula; un xai s'oferia cada matí i cada tarda; i el
encens cremava sobre el seu altar simultàniament. En hebreu tardà, tamîd és la
expressió tècnica regular per a l'ofrena diària completa, que es presentava de
demà i de tarda; en la Mishná hi ha un tractat sencer dedicat a aquest tema i
que porta per títol Tamîd. El servei «continu» simbolitzava la benèvola i
contínua provisió que Déu fa per a l'home, i apuntava cap al ministeri
de Crist, qui viu «sempre per a intercedir per ells» (He. 7.25).

En Daniel el terme «continu» apareix 5 vegades com la traducció de tamîd
(8.11-13; 11.31; 12.11) i està associat amb el santuari. 247 En 8.11-14 el
poder simbolitzat per la banya petita assola el santuari i interromp els seus
serveis rituals, però després d'un període de 2.300 «dies» el santuari
seria «purificat» o «reivindicat» (BJ; o «reintegrat en el seu dret», nota en
BJ). En 11.31 se dóna la informació addicional que «l'abominació
desoladora» reemplaça el «continu» [«sacrifici» no està en hebreu, encara que el
adjectiu va amb article; és un adjectiu sustantivado]. Com el «continu»
designa el sistema divinament ordenat d'adoració, el poder que el lleva
està en oposició a Déu, i l'«abominació desoladora» representa un sistema
de culte falsificat.

Els jueus del temps de Crist aplicaven aquesta profecia de Daniel a la
desolació del temple feta per Antíoc Epífanes: la interrupció dels seus ritus
sagrats i la seva substitució per ritus pagans (168-165 a. C.). Josefo,
escrivint c 75-93 d. C., aplica aquesta profecia a aquest succés. L'autor de 1
Mac. (c 100 a. C.) sembla també haver entès aquesta profecia de #aqueix mode (1
Mac. 1.19-64; 4.36-60; 6:7; (cf 2 Mac. 6:1,2). Crist va aplicar l'expressió,
«abominació desoladora» als romans que en el 70 d. C. van destruir el temple
i van acabar amb els seus ritus (Mt. 24:15; cf Lc. 21.20,24). Més tard, éstos
van aixecar un santuari a Júpiter Capitolino en el lloc del temple d'Herodes,
a Jerusalem. Molts intèrprets protestants han aplicat el principi dia
per any als 2.300 dies, amb el que aquest període conclou prop de la fi de la
era cristiana.

Bib.: FJ-AJ x.11.7; xii.5.3, 4; 7.6, 7; FJ-GJ i.1.1, 2; CBA 4:868, 869.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CONTINU