Cos

Significat de Cos

(heb. Qôts [1], tal vegada «espina»; heb. Haqqôts [2], possiblement «l'espina»;
gr. Kos [3]).

1. Membre de la tribu de Judà (1 Cr. 4:8).

2. Descendent d'Aarón la família del qual estava organitzada en temps de David com
el 7è, dels 24 grups de sacerdots (1 Cr. 24:1, 10). Sembla que els
registres genealògics dels membres de la família es van perdre durant el
exili, de manera que en tornar a Palestina aquests levites no van poder demostrar
les seves pretensions al sacerdoci. En conseqüència, no van ser admesos
immediatament als seus càrrecs (Esd. 2:61, 62; Neh. 7:63, 64). No obstant això, més
tarda degueren haver tingut èxit a certificar els seus drets, perquè un
descendent de Coça apareix en el càrrec en temps d'Esdras i Nehemías (cf
Esd. 8.33 i Neh. 3:4, 21).

3. Illa llarga i estreta que està entre els promontoris de Gnido i Halicarnaso;
té una ciutat del mateix nom. Després de diverses alternatives, va arribar a
ser una possessió romana, a la qual li va donar autonomia l'emperador Claudio en el
53 d. C. Aquesta era la seva situació política quan Pablo va passar per l'illa en camí
a Jerusalem en el seu 3er viatge missioner (Hch. 21:1). Va ser el lloc de naixement
d'homes famosos com Hipócrates i el rei Tolomeo II d'Egipte. Tenia un
temple dedicat a Esculapi, a la qual estava associada una escola de medicina.
Es va destacar com a ric centre bancari. Era el lloc favorit de descans de
Herodes el Gran. En Cos es va trobar 256 una estàtua del fill d'Herodes.
Mapa XX, B-4.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COS

COS segons la Bíblia: Illa enfront de la costa de Caria, entre Milet i Rodas (Hch. 21:1), famosa pels seus vins, ungüent i porpra.

Illa enfront de la costa de Caria, entre Milet i Rodas (Hch. 21:1), famosa pels seus vins, ungüent i porpra.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COS