Cos

Significat de Cos

(heb. bâsâr [per inferència, perquè l'heb. no té un terme específic];
gr. soma).

El de l'home va ser format de la pols de la terra (Gn. 2:7) amb la possibilitat
de viure per sempre amb totes les seves facultats en perfecte estat (cf 1.26, 31;
2.22-24). Però el pecat va produir un canvi en la seva condició original. Després
de l'expulsió de l'Edén, Adán i Eva gradualment van perdre el seu vigor físic i
van sofrir la mort. En els segles següents es va anar escurçant més i més la
vida (11.12, 13, 18, 19, 32; cf Ec. 12:1-7), fins que, finalment, l'edat del
home rares vegades sobrepassa els 70 anys (Sal. 90:10). En la mort,* el
cos retorna a la pols (Gn. 3.19; Ec. 12:7). En ocasió de la resurrecció,*
els justos rebran cossos nous i glorificats (1 Co. 15.35-50; 2 Co.
5:1-4), semblants al cos glorificat de Crist (Fil. 3.20, 21), lliures de
tota feblesa o incapacitat.

Es va preparar un cos perquè Crist habités entre els homes (He. 10:5). En
ell, vicariamente va carregar amb els pecats dels homes (1 P. 2.24). Crist es
va referir al seu cos com a pa per als creients, parlant simbòlicament de la
assimilació del seu caràcter que havien de fer els seus seguidors en fer seva la
Paraula de Déu (Mt. 26:26; Mr. 14.22; Lc. 22.19; cf Jn. 6.35, 48-58). El pa
que va ser ordenat per al Sopar* del Senyor representa el cos infringit de
Crist, i la seva ingestió representa que el creient s'apropia per fe de la vida
sense pecat de Crist, la seva justícia, la seva mort i la seva resurrecció (Ro. 4.24, 25;
8.10; 1 Co. 1.30; 10.17; 11.24; 15:3, 4; Fil. 3:9; etc.).

Pablo va comparar l'església amb un cos, en el qual Crist és el cap (Ef.
1.22; 4.15, 16; Col. 1.18). Com el cos té molts i diversos membres,
cadascun amb la seva tasca específica, i on cap destorba el funcionament del
un altre sinó que tots actuen en harmonia, així també haurien de relacionar-se els
uns amb els altres membres de l'església, els diferents dons de la qual i funcions
han d'emprar-se en un treball eficient i harmoniós en favor del seu objectiu
suprem (Ro. 12:4, 5; 1 Co. 12.12-31. Els cossos dels serfs de Déu són
temple de l'Esperit Sant 287 (1 Co. 6.19; cf 2 Co. 6.16). Pablo va convidar a els
creients a consagrar-los a Déu; és a dir, cada membre i facultat del ser (Ro.
12:1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COS