Cristiano

Significat de Cristiano

(gr. jristianós, «un seguidor de Crist»).

Nom que es va usar per la vegada a Antioquia de Síria per a descriure a els
deixebles de Jesucrist (Hch. 11.26). El text no aclareix qui va originar el
terme. Es pensa que seria difícil que ho adoptessin els mateixos cristians,
encara que una antiga tradició nomena a Euodias, el primer bisbe d'Antioquia,
com l'originador del terme. Tampoc és probable que el nom fora
encunyat pels jueus, perquè el gr. Jristós significa «Messies», i els jueus
difícilment cridarien als deixebles «seguidors del Messies». El terme
jristianós, com s'ho troben en el NT grec, té una terminació
llatina, perquè en grec hauria de ser jristianéios. S'ha suggerit, per això,
que li ho hauria de prendre com una indicació que el nom va ser encunyat
originalment per un oficial romà. En temps de Neró, els cristians eren
coneguts a Roma pel nom de jrestiánoi. Com el terme Crist no
significava res per als romans, mentre que el nom grec Restes era molt
comú entre els esclaus, el poble de Roma podia haver pensat que els
cristians eren seguidors d'algun Jresto, perquè les paraules jristiánoi i
jrestiánoi a penes es distingien en sentir-les. De qualsevol manera, sembla que
van ser els pagans els qui per la vegada van aplicar el terme als seguidors de
Jesús, sens dubte com un sobrenom per a expressar burla, encara que per als cristians
va arribar a ser un nom honorífic. La paraula apareix a més en Hch. 26:28 i 1
P. 4.16.

Bib.: T-A XV.44; Suetonio, Neró, 16; S-LC/C 25.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CRISTIÀ

CRISTIANO segons la Bíblia: Títol primerament aplicat als deixebles a Antioquia (Hch. 11.26). Agripa ho va utilitzar en dirigir-se a Pablo (Hch. 26:28). Pedro ho accepta, dient que sofrir «com a cristià» és motiu d'acció de gràcies (1 P. 4.16).

Títol primerament aplicat als deixebles a Antioquia (Hch. 11.26). Agripa ho va utilitzar en dirigir-se a Pablo (Hch. 26:28). Pedro ho accepta, dient que sofrir «com a cristià» és motiu d'acció de gràcies (1 P. 4.16).

No va passar molt de temps abans que la professió externa de Crist quedés separada de la veritable fe en Ell en la gran massa que porta el nom de cristiana en el món, i en la pràctica aquesta gran massa va venir a ser qualsevol cosa menys seguidora de Crist, com ho evidencien les Escriptures i la història.

Per a aprendre què és el cristianisme conforme a Déu hem de tornar-nos no al gran cos profesante, sinó a les Escriptures, que atesten de l'apartament que ja llavors havia començat a tenir lloc.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CRISTIÀ