Cuta

Significat de Cuta

(heb. Kûth i Kûthâh, de significat incert; ac. Kutû).

Ciutat babilònica, a uns 24 km al nord-est de la capital, Babilònia. En ella
es trobava el temple de E-meslam, centre d'adoració del déu Nergal.
Va exercir un paper insignificant en la història de Babilònia. Habitants de
Cuta estan entre els que Sargón II (722-705 a. C.) va establir en Samaria després
de la seva destrucció (2 R. 17.24). Aquests colonitzadors van continuar adorant al seu
déu Nergal en el seu nou assentament (v 30). Cuta és una de les poques ciutats
babilòniques esmentades en la Bíblia. Els jueus postexílicos van cridar cuteos
als samaritans. El lloc de la ciutat, avui Tell Ibr~hîm, va anar parcialment
excavat per Hormuzd Rassam en 1880. Mapa XI, C-5. 289

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CUTA

CUTA segons la Bíblia: Nom bíblic d'una ciutat de Babilònia, centre del culte idolàtric al déu Nergal (2 R. 17.29-30).

Nom bíblic d'una ciutat de Babilònia, centre del culte idolàtric al déu Nergal (2 R. 17.29-30).

Sargón II, rei de Síria, va expatriar als habitants de Cuta i els va distribuir en Samaria, donant origen així a la mescla entre els jueus i els habitants de Cuta (2 R. 17.24-30).

Flavio Josefo esmenta també els cutitas, que són citats en el Talmud (Antiguitats dels Jueus, 9.14, 3; 13:9, 1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CUTA