Dedan

Significat de Dedan

(heb. Ded>n potser «país baix» o «diversió»).

1. Nieto de Cus i avantpassat de la tribu de Dedán del sud d'Aràbia, de la qual no
se sap res més (Gn. 10:7; 1 Cr. 1:9).

2. Nieto d'Abrahán per mitjà de Cetura; també els seus descendents, la tribu de
Dedán; o el seu territori, en el bord sud d'Edom en el nord-oest d'Aràbia (Gn.
25:3; 1 Cr. 1.32), especialment en l'oasi del-Ula. Era una tribu
important que controlava les rutes de caravanes entre l'Aràbia del sud i la
del nord, i entre Aràbia i Egipte o Palestina (ls. 21.13; Jer. 25:23; 49:8;
Ez. 25:13; 27:15, 20; 38:13). Mapa XI, D-4.

Bib.: W. F. Aibright, «Dedán», en Geschichte und Altes Testament [La història i
l'AT] (Tübingen, 1953),pp 1-12.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DEDAN