Discipulo

Significat de Discipulo

(heb. talmîd; gr. mathtes).

Persona que, com a alumne o adherent, segueix els ensenyaments d'una altra,
especialment les d'un mestre públic (1 Cr. 25:8; Is. 8.16). En el NT el
substantiu (Mt. 5:1; Mr. 2.15; Lc. 5.30; Hch. 6:1; etc.) es relaciona amb el
verb manthánÇ, «aprendre»; d'allí que signifiqui «aprenent», «alumne»,
«adherent». La paraula s'usa especialment per als deixebles de Jesús:
per als Dotze (Mt. 10:1;11:1; etc.) i per als deixebles de Jesús en general
(Lc. 6.17; etc.). Vegeu Apòstol.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DISCIPULO

DEIXEBLE segons la Bíblia: Aquell que segueix a un profeta, mestre, etc. és ensenyat per ell i és partidari d'aquest ensenyament (cf. Is. 8.16; Mt. 10.24; Mr. 2.18).

Aquell que segueix a un profeta, mestre, etc. és ensenyat per ell i és partidari d'aquest ensenyament (cf. Is. 8.16; Mt. 10.24; Mr. 2.18).

Així els dotze apòstols són anomenats deixebles (Mt. 10:1), igual que un altre grup més nombrós de partidaris de Jesús (Jn. 6:66; cf. Lc. 10:1-12)

L'encàrrec de Mt. 18.19 diu literalment: feu deixebles de tots els pobles. En els Fets, fins a 21.16, tots els adeptes (fins i tot dones) són anomenats deixebles de Jesús.

Moltes normes dels Evangelis que alguns creuen que estan pensades solament per a alguns, són, en canvi, vàlides per a tots els cristians (Jn. 13.35, per exemple).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DISCIPULO