Diótrefes

Diótrefes (persona) [Gk Diótrefes ( Διοτρεφες ) ]. Un eclesiàstic primitiu que va fer valer l'autoritat sobretot a la seva església local, va rebutjar l'autoritat de l'ancià que va escriure 3 Juan, va atacar a l'ancià en públic, va prohibir a qualsevol rebre als emissaris de l'ancià i va excloure a tots els que el van fer (3 Juan 9-10) . El nom Diótrefes, que significa "nodrit per Zeus", apareix en el NT només en aquest passatge.

Alguns consideren a Diótrefes com un representant de la mateixa interpretació docética de Jesús com reflecteixen 1 i 2 Juan (Bauer 1971: 93). No obstant això, l'autor de 3 Juan mai va acusar a Diótrefes d'heretgia. El conflicte va ser per l'autoritat a l'església en lloc de la teologia.

Segons una opinió, Diótrefes va ser un bisbe monàrquic (Zahn 1909, 3: 374-81). D'altra banda, podria haver estat un ancià o un diaca que va abusar de la seva autoritat. O pot haver exercit autoritat sobre tota l'església pel domini de la seva personalitat sense ocupar cap càrrec.

El conflicte entre l'ancià i Diótrefes probablement va representar un període de transició en el govern de l'església. En #aqueix cas, l'ancià representava al lideratge centralitzat més antic d'un ancià en diverses esglésies de la regió. Diótrefes representava una generació més jove que buscava una major autonomia local i es va moure en la direcció que eventualment va conduir a l'episcopat monàrquic (Dodd Johannine Epistles MNTC , 163-64).

Bibliografia

Bauer, W. 1971. Ortodòxia i heretgia en el cristianisme més primerenc. Trans. PJ Achtemeier i col. Filadèlfia.

Malherbe, AJ 1977. The Inhospitality of Diotrephes. Pàgines. 222-32 en El Crist de Déu i el seu poble, ed. J. Jervell i WA Meeks. Oslo.

Zahn, T. 1909. Introducció al Nou Testament. Trans. J. Trout i col. 3 vols. Edimburg.

      VIRGIL RL FRY