Dor

Significat de Dor

(heb. Dô[]r, «habitació [estatge]»; fen. Dr; egip. Dyr; agafar. Duru; nom
geogràfic sem. que significa «habitatge»).

Antiga ciutat cananea sobre la costa del Mediterrani, a uns 13 km al nord
de Cesarea (Jos. 11:2; 12.23; 1 R. 4.11). En aquests passatges s'usen les frases
heb. Nâƒath D^[]r, Nâƒôth Dôr i Nâƒâth Dor, «muntanya escarpada de Dor», que
alguns erudits ho consideren un nom propi i creuen que es referiria a
diversos contraforts muntanyencs que corren des del mont Carmelo en direcció
sud-est fins a arribar a la ciutat portuària de Dor.

La ciutat s'esmenta per 1a vegada en els textos d'Ebla, del període
prepatriarcal, però entra en la història quan va ser ocupada c 1200 a. C. per els
invasors tjeker, que, com els filisteus, pertanyien als Pobles de la Mar.
La ciutat va ser assignada a Manasés (Jos. 17.11; 1 Cr. 7.29), però fins al temps
de David i Salomó (Dj. 1.27) no havia estat ocupada pels israelites,
Salomó va posar tota la regió de Dor sota l'administració d'Abinadab, el seu gendre
(1 R. 4.11), Un segell hebreu del s VIII a. C. porta d'un costat la inscripció
«[Za]carías, Sacerdot de Dor». Això significa que a la ciutat hi havia un
temple i el sacerdoci corresponent quan era part del regne d'Israel del
nord, o que l'amo del segell vivia en ella. Els assiris van conquistar Dor i
van constituir amb ella una província separada. Més tard va ser donada a Sidón,
després va caure en mans dels selèucides, i després va tornar a mans jueves en
temps dels macabeus. En el 63 a. C. Pompeu la va convertir en ciutat lliure,
responsable davant Roma, però amb govern propi. El seu nom actual és el-Burj,
i el lloc de la ciutat antiga està al nord d'et-Tantûrah. J. Garstang
va realitzar algunes excavacions allí (1923, 1924). Aquestes van demostrar que la
ciutat havia estat fundada en l'anomenada Edat Tardana del Bronze (1600-1200 a. C.)
i destruïda durant el mateix període, probablement pels tjeker invasors.
Sembla que Dor va florir notablement en el temps dels reis d'Israel.
Mapa VI, C-2.

Bib.: G. Foerster, EAEHL 1:334-337; N. Avigad, IEJ 25 (1975):101-105.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DOR

DOR segons la Bíblia: «habitació».
Ciutat a la vora del Mediterrani, que no va poder ser vençuda completament per Josué (Jos. 12.23; 17.11; Dj. 1.27).
Salomó la va fer tributària (1 R. 4.11).
Les seves ruïnes es troben en el nord de Cesarea.

«habitació».
Ciutat a la vora del Mediterrani, que no va poder ser vençuda completament per Josué (Jos. 12.23; 17.11; Dj. 1.27).
Salomó la va fer tributària (1 R. 4.11).
Les seves ruïnes es troben en el nord de Cesarea.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DOR