Donen

Significat de Dan

(heb. Dân, «jutge», «judici» o [Déu] «jutja»).

1. Fill de Jacob amb Bilha (la criada de Raquel; Gn. 30:5, 6); va tenir un fill, Husim
(46:23). Res més es registra de la seva vida.

2. Tribu, els descendents de Dan 1. A aquesta tribu se li va assignar una petita
regió al nord de la Sefela, a la qual pertanyien les ciutats de Zora,
Ajalón, Ecrón i Elteque (Jos. 19.40-46; 21:5, 23, 24). No obstant això, els
danitas* no van ocupar tot el seu territori (Dj. 1.34, 35), sinó que van enviar
espies que van trobar llocs apropiats al nord de Palestina, als quals
van emigrar. Van expulsar als habitants de Lesem o Lais, van ocupar el seu territori
i van cridar Donen a la ciutat (Jos. 19.47; Dj. 18). Aholiab, un de els
artífexs del tabernacle i dels seus mobles (Ex. 31:6). i el jutge Sansón (Dj.
13:2, 24) eren danitas. La profecia de Jacob respecte als descendents
de Dan 296 es troba en Gn. 49:16, 17. A Dan se l'esmenta entre les 12
tribus en Ez. 48:1, 2, però no en Ap. 7:4-8. Mapa VI, A/e-2/3.

3. Poble en una fèrtil vall al peu del mont Hermón, prop de les fonts del
Ledán, un dels rierols que formen el riu Jordà (Jue 18.28, 29). Era la
ciutat més septentrional ocupada pels israelites. L'expressió «des de Dan
fins a Beer-seba» o «des de Beer-seba fins a Dan» s'usava per a descriure tota la
extensió de la terra d'Israel des del límit nord fins a la davantera sud
(Dj. 20:1; 1 Cr. 21:2; etc.). El poble sembla haver pertangut a Sidón
abans que Donen el conquistés (Dj. 18:7, 27-29). El seu nom original era
Lesem,* o Lais, nom pel qual s'esmenta en els textos d'execració*
egipcis, i en els textos cuneïformes de Mari* del s XVIII a. C. Tuthmosis III
la inclou entre les ciutats que va conquistar. Quan els danitas la van prendre i
la van convertir en ciutat israelita, li van canviar el nom pel de Dan (Jos.
19.47; Dj. 18:7, 29). L'ús d'aquest nom per a la ciutat en temps
anteriors (Gn. 14.14; Dt 34:1) és sens dubte l'obra d'un copista posterior que
va reemplaçar el nom obsolet pel corrent en la seva època.

La ciutat de Dan va ser un centre d'idolatria des del principi de la seva història
israelita. Els seus fundadors danitas van portar amb si una imatge esculpida que
havien robat en el seu camí cap al nord (Dj. 18.18-20, 30, 31). Més tard,
Jeroboam I d'Israel va construir en Dan un dels seus 2 temples per a adoració del
vedell (1 R. 12.28-30; 2 R. 10.29; Am. 8.14). Donen, juntament amb vàries
importants ciutats veïnes, va ser sotmesa per Ben-adad I de Damasc (1 R.
15.20; 2 Cr. 16:4). Tota la regió va ser conquistada una altra vegada per Tiglat-pileser
III d'Assíria en temps del rei Peka d'Israel (2 R. 15.29) i incorporada a
una província assíria. El lloc ha estat identificat amb Tell el-Qâ8§ que és el
equivalent del nom antic, ja que l'àrab qâ8§ significa «jutge». Els
israelians actuals li han canviat el nom una altra vegada i se la coneix ara com
Tell Donen. És un monticle relativament gran d'unes 20 ha de superfície, i
es troba en una vall rica i fèrtil. Mapa X, B-4.

Les excavacions del lloc es van iniciar en 1966 sota la direcció de A. Biran i
el patrocini del Departament d'Antiguitats d'Israel. Van continuar cada
any, almenys fins a 1978. Han mostrat que en el lloc existia una ciutat
gran, sense fortificacions (3er, mil·lenni a. C.). En el s XVIII a. C. la ciutat
va ser sòlidament fortificada mitjançant massissos terraplens de terra i va prosperar
per molts segles. A mitjan s XII a. C. va ser conquistada pels danitas
israelites, els qui van continuar confiant en els vells terraplens fins que el
rei Jeroboam I d'Israel va construir una sòlida muralla d'uns 3,6 m de gruix
amb una porta, 2 torres i 4 sales de guàrdia. En el punt més alt del
monticle es va descobrir una plataforma gairebé quadrada (18,3 x 18,9 m) a la qual es
accedia mitjançant una escala de 8 m d'ample des del sud. Aquesta plataforma
podia haver servit com un santuari a l'aire lliure, un lloc alt per a la
adoració del vedell d'or de Jeroboam I. Va ser construït en el seu temps i
eixamplat durant els regnes d'Acab i de Jeroboam II. Durant la temporada
de 1976 es va trobar un deixant votiu que té una inscripció bilingüe de 4
línies en grec i en arameu, del període hel·lenístic, que diu: «Aquesta és una
promesa de Zilas al déu de Dan».

Bib.: A. Biran, EAEHL I:313-321; IEJ 26 (1976):202-206; FJ-AJ v.3.1; viii.8.4.

4. Campament (heb. majanêh-Dân; Dj. 13.25; 18.12, BJ) situat entre Zora i
Estaol; un lloc no identificat a l'oest de Quiriat-jearim. Mapa VI, B-4.
Vegeu Lais 1.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DONEN

DONEN segons la Bíblia: (a) Cinquè fill de Jacob, pare de la tribu del mateix nom.

(a) Cinquè fill de Jacob, pare de la tribu del mateix nom.
(b) Ciutat abans anomenada Lesem, conquistada per la tribu de Dan i anomenada per ells així (Dj. 1.34, 35; Jos. 19.47). Situada en una fèrtil vall prop del Líban, en l'extrem nord (Dj. 20:1; 1 Cr. 21:2). Aquí va posar Jeroboam un dels seus vedells d'or (1 R. 12.29).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DONEN